12/01/2024

‘Algo’ més?

Entre les singularitats de la llengua catalana dins el món romànic hi ha la de posseir uns elements gramaticals que poden tenir significat negatiu o no segons el context en què s’usen. Podem dir “ningú ha vist mai res enlloc”, o “no érem gaires a sopar, però no ha quedat gens de vi”, o “no beuré pus conyac avui”, o “no he trobat cap comptable bo per a l’empresa”, i tots els qui parlin i entenguin bé el català entendran que aquestes frases tenen un sentit negatiu absolut, respecte de ‘veure’, ‘ser’, ‘quedar’, ‘beure’ i ‘trobar’. En canvi, canviant-hi el context, els mateixos elements poden deixar de tenir un valor absolutament negatiu per tenir-ne un d’hipotètic o condicionat, que pot ser confirmat o no segons les circumstàncies: ‘Creus que ningú ha vist mai res enlloc?’ (podria ser que qualcú hagués vist qualque cosa qualque pic a qualque banda, o que no), ‘no sé si serem gaires a sopar, però si poguessis dur gens de vi seria més segur que bastaria’ (desconec si serem pocs o molts a sopar, però si duguessis un poc de vi…), ‘queda pus conyac?’ (encara queda conyac?), ‘si cerques cap comptable bo, jo en sé un’ (si cerques qualque comptable bo…). Només en el domini occità –al sud de França, amb el qual el català comparteix en exclusiva tantes de característiques– trobam un comportament semblant dels elements corresponents.

A la llengua medieval, els usos d’aquests elements lèxics eren encara vacil·lants, més d’uns que d’altres, però l’ús modern quedà consolidat dins el segle XVI, i tant en la llengua literària com en la col·loquial es va fer normal ‘vols res?’, ‘has vist ningú?’, ‘hi has estat mai?’, ‘mira si el trobes enlloc’, ‘tens cap queixa?’ ‘no sé si hi haurà gens de pa per sopar’, etc., sense que això implicàs la desaparició de les construccions amb els elements netament positius (‘vols qualque cosa?’, ‘has vist qualcú?’, etc.). Tanmateix, l’observació dels dos tipus de construcció permet constatar-hi una diferència d’ús, amb connotacions semàntiques diferents: el primer l’usam en una situació significativament neutra: ‘Que hi ha ningú?’ (ho desconeixem absolutament), ‘hi has estat mai?’ (ídem), ‘que en queda cap?’ (ídem), etc.; el segon l’usam en una situació en què pressuposam una resposta en un sentit o un altre: ‘Que hi ha qualcú?’ (creim que sí), ‘tu, que hi havies estat qualque pic?’ (creim que no), ‘que en queda qualcun?’ (pensam que sí), etc. Si una persona va a comprar i demana una primera cosa que vol, serà normal que el venedor li demani “vol res més?”, després d’haver-li servit el primer producte; però si, per exemple, va a comprar a una pastisseria i demana uns quants pastissos diferents, pot ser normal que qui l’atengui li demani: “En vol qualcun altre (més)?”, incitant-la a demanar-ne encara més; en aquest cas ‘qualcun altre’ té un valor estimulant cap a la voluntat de qui compra, mentre que si digués “en vol cap altre més?” o “vol res més?”seria una simple pregunta de cortesia, molt neutra, sense pressuposar-ne la resposta.

Cargando
No hay anuncios

Que les expressions amb ‘ningú’, ‘res’, ‘mai’, etc. interrogatives eren les normals en el català col·loquial, almenys a Mallorca, permetia sentir, en el castellà postís dels catalanoparlants, qüestions com: ‘¿Que hay nadie?’, ‘¿quiere nada más?’, ‘¿has estado nunca en…?’, etc., còpies fidels de les construccions catalanes. Però aquests darrers temps, la truita s’ha girat: ara, en lloc de dir en castellà ‘¿quiere nada más?’, diuen en català (?) “vol algo més?”, i si el parlant és una mica conscient de la llengua per ventura dirà “vol qualque cosa més?”, però ja n’hi ha ben poca, de gent, que se’n recordi de la pregunta de sempre.

I és que en la llengua d’avui en dia, l’algo forma part ja del vocabulari de la població catalanòfona (catanyolòfona?), i el sentim en boca de parlants de tota condició, des dels més humils i probablement no alfabetitzats mai en català, fins als més il·lustres, amb formació universitària en llengua catalana. És sobretot greu i preocupant sentir-lo constantment en boca de locutors, presentadors i tertulians de ràdio i televisió. Sembla quasi impossible expulsar-lo de les nostres converses, i molt especialment en el context del títol d’aquest article, en què no basta substituir-lo pel corresponent element autòcton primari (‘alguna/qualque cosa), sinó que s’ha de recuperar l’expressió genuïna. És a dir, tan fals és ‘vol algo més?’ com ‘vol qualque cosa més?’. Com és inadequada la pregunta ‘hi ha algú?’ difosa sempre i en qualsevol context per TV3, que, per a qui sempre ha sentit dir ‘que hi ha ningú?, sona a pura i dura còpia del castellà ‘¿hay alguien?’

Cargando
No hay anuncios

Quasi 40 anys després de la celebrada Llei de normalització lingüística de les Balears, la que teòricament havia de servir per recuperar la dignitat i la presència social de la nostra llengua catalana, no només no s’ha aconseguit aquest objectiu (els pocs i limitats avanços en determinats àmbits són clarament insuficients), sinó que la llengua s’ha degradat moltíssim i on resisteix ho fa plena d’interferències i empobrida de tantíssims recursos expressius tradicionals. I encara hi ha polítics que, sense vergonya i amb mala intenció, diuen que els castellanoparlants estan discriminats i que els catalanoparlants els volem imposar no sé què!