Menors no acompanyats i turisme de bregues

Causa perplexitat, per fer servir una paraula neutra, sentir la consellera de Benestar Social i Famílies, Sandra Fernández, anunciar que les Balears esgotaran “totes les vies”, s'entén que legals, per evitar complir la llei i acollir els menors migrants no acompanyats que li corresponen, per “falta de capacitat”. És decebedor que una comunitat tan potent i pròspera, que segons els seus propis governants és líder mundial entre les destinacions turístiques, no tingui capacitat per acollir, com a màxim, una cinquantena d'infants i adolescents desproveïts de mitjans de subsistència.

Les Balears, en canvi, sí que tenen capacitat, pel que sembla, per acollir vint milions de turistes, o de preveure un creixement de la població, i de la superfície construïda, d'un 30 o un 40% (això darrer, en virtut de la Llei d'obtenció de sòl, recentment aprovada). Aquesta capacitat sí que la tenim, encara que no sapiguem ni amb quina aigua, ni amb quins serveis, ni amb quines infraestructures podrem afrontar una sobrepoblació d'aquesta magnitud. Abans que algú objecti que aquest argument és demagògic, perquè no es poden comparar el turisme i la immigració il·legal, respondrem que la demagògia és una altra. La demagògia és presentar com un problema de “capacitat” allò que no són més que enfrontaments polítics i prejudicis ideològics: es tracta de rebutjar els menors no acompanyats per oposar-se al pervers sanchismo (que com sabem és una prioritat de la ciutadania de les Balears) i per complaure els socis racistes i feixistes de Vox. Encara que al PP, cal recordar-ho, no li costa gens sintonitzar amb els plantejaments ultradretans de Vox, un partit que va néixer, precisament, de dins el PP mateix.

Ja que en parlam, entre els milions de turistes de baix preu (és la traducció de low cost; no és imprescindible dir les cosetes en anglès) que sí que tenim la capacitat d'acollir hi figuren un grup de joves irlandesos, d'uns devuit anys, que van apallissar un home de setanta-un anys, i el seu net de vint, a Santa Ponça. L'agressió va ser comesa a finals de juliol, però s'ha sabut uns dies després, i es va produir en presència de nombrosos testimonis, que van poder veure com els turistes cercaven brega amb la gent del voltant, fins que van triar les dues víctimes esmentades i les van apallissar perquè sí, perquè eren allà, sense cap motiu ni provocació previs. La pitjor part se la va endur l'home de setanta-un anys, que va haver de ser intervingut quirúrgicament, perquè havia patit fractures al rostre. Els agressors van ser identificats i detinguts, i després deixats en llibertat condicional sota pagament d'una fiança de dos mil euros. Si anau de vacances a Mallorca i dins el paquet de tot inclòs voleu afegir-hi l'extra d'apallissar dos aborígens, el preu, certament mòdic, són dos mil eurets. No és pagat pel que donen.

Esperam ansiosos els grans titulars del periodisme porqueria local, exigint presó per als agressors. Esperam impacients el comunicat dels hotelers, condemnant el perjudici que fets d'aquesta naturalesa causen a la bona imatge del turisme de les Balears, un sector madur caracteritzat per la recerca d'excel·lència. Esperam amb candeletes que el líder suprem del partit que governa a les Balears (és a dir, Vox), Santiago Abascal, faci una crida als espanyols de bé per expulsar aquests delinqüents que venen de fora a pegar els nostres ancians. Tal vegada això no passarà perquè és amb el turisme de bregues i energúmens, el turisme que no volen els països del nostre entorn, que els nostres pròcers ens procuren el pa a tots.