De Madrid a Balears, passant pels tribunals

A Madrid repeteixen quasi sempre coses que ja havien passat abans a les Balears. Per exemple, ara ha guanyat allà les eleccions a la presidència de la comunitat autònoma un personatge estrafolari d'extrema dreta presentat pel PP, però és que aquí ja fa anys que vam tenir José Ramón Bauzá. O —per posar un altre exemple— hem vist l'hostaleria fent campanya electoral obertament, i sense gens de dissimulació, en favor d'Ayuso. Penjaven cartells als seus bars, cafeteries i restaurants amb l'eslògan: “Yo con Ayuso”, que també estampaven damunt tassons, tasses, estovalles i gerres de cervesa. Això darrer és important perquè, en aquesta campanya, Ayuso ens ha descobert que la llibertat no és una llibreria, com sostenia l'enyorat Joan Margarit, sinó que són les canyes i les tapes a les terrasses de Madrid. Una altra lideressa del PP, la mai prou ben ponderada Ana Botella, va arruïnar una candidatura olímpica de Madrid explicant als membres del Comitè Olímpic Internacional que no hi havia res com “a cup of café con leche in the Plaza Mayor”. Bé, el cas és que la restauració madrilenya es va significar a favor de la candidata Ayuso, però és que aquí hem vist els hotelers fent campanyes encara més efectives i contundents a favor del PP: fent por als seus empleats de quedar-se sense feina si guanyaven, o tornaven a guanyar, les pèrfides esquerres.

Així doncs, Madrid copia les aportacions de Balears a la cultura democràtica, tot i que en d'altres ocasions hem de reconèixer que la influència es produeix en sentit contrari, i som els ciutadans d'aquestes illes paradisíaques els que ens veiem beneficiats per les invencions de la capital del Regne. Verbigràcia, la judicialització no ja de la política, sinó de la gestió dels assumptes públics. Que el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) sigui el que hagi de dir la darrera paraula sobre les mesures anticovid és una reducció a l'absurd que només toleram perquè ja ens hem acostumat a veure que tot s'acaba dirimint als tribunals: la dreta hi té molta tirada, perquè sap que una part majoritària dels magistrats i els fiscals, sobretot de les altes instàncies, els són afins, i de vegades han militat a les seves files. Així, resulta especialment còmic que fins i tot el fiscal general, Bartomeu Barceló, un individu a qui cap persona sensata compraria un cotxe de segona mà, s'animi a sortir a dir-hi la seva, naturalment en sintonia amb el PP i la seva filial sectorial SOS Turisme. Que un jutge o un fiscal emeti opinions determinants sobre qüestions que haurien de ser competència exclusiva de metges i especialistes senzillament no té sentit. O en té tant com que un metge hagués de criticar les sentències del TSJB.   

Un dels llocs on es concentra menys vida intel·ligent en tot el Regne d'Espanya és el PP de Balears. Ara estan fascinats amb la victòria d'Ayuso, de qui abans malparlaven perquè percebien que no estava a bones amb el senyor a qui se suposa que deuen obediència, Pablo Casado. Però ara Ayuso ha guanyat, Casado li riu les gràcies i cal fer-li cas. Company explica el triomf d'Ayuso pel fet que els madrilenys “estaven cansats i han dit basta” a Pedro Sánchez, sinònim de “sa senyora Armengol”. No devien estar cansats de la corrupció del PP, que ha convertit Madrid en la capital europea dels negocis bruts. Mentrestant, l'Airef corrobora que les Balears lideren la caiguda del PIB a Espanya. Alguna cosa hi deuen tenir a veure, en aquest daltabaix, els retards en els pagaments i les inversions que no arriben mai a Balears, precisament des de Madrid. Uns incompliments que el Parlament ha decidit dur als tribunals, a partir d'una proposició no de llei del PP: més judicialització, però en aquesta ocasió serà interessant veure què en surt.