Llucmajor com a avís

Les festes patronals de santa Càndida, a Llucmajor, van ser notícia no per la qualitat de les actuacions ni perquè resultassin especialment lluïdes, sinó perquè hi va haver tres ferits per bregues, intoxicacions etíliques i cremades amb pirotècnia. Aquestes persones que s'hi van fer mal van ser només la part més visible d'un cap de setmana que va tenir poc a veure amb una revetla d'estiu. Es va assemblar molt més a una festa descontrolada de discoteca dolenta, amb comes etílics i intoxicacions per substàncies, atacs de nervis, violència física de baixa intensitat, violència verbal i gestual d'altíssima intensitat, conducció temerària de cotxes i motos, crits, vòmits, orins i fems escampats arreu dels carrers del centre del poble. Com si tot allò que habitualment associam amb els espais del turisme de masses, i amb les zones degradades de Palma i la Platja de Palma, s'hagués traslladat al centre de Llucmajor. En certa manera això és el que ha passat, i no de sobte.

El primer problema és que aquest model de festa de gatera sigui pagat amb doblers públics i promogut per les institucions, en aquest cas un Ajuntament de Llucmajor que ja fa dues legislatures que està governat per un pacte entre el PP i Vox (i, fins fa poc, també la formació local ASI). El poble ja fa dècades que va deixar morir una potent indústria del calçat, i com quasi a tot arreu, també s'hi ha anat abandonant la pagesia. D'uns anys ençà, a més, s'hi ha produït un creixement poblacional i una transformació social que ha convertit Llucmajor en un municipi ben representatiu de les conseqüències del model econòmic vigent a les Balears: capacitat productiva nul·la, falta de serveis i d'infraestructures bàsics (per no haver-hi, no hi ha ni un centre d'Atenció Primària preparat per donar resposta a l'actual població, que ja s'acosta als quaranta mil habitants), especulació amb el territori i amb l'habitatge a través d'immobiliàries –la majoria alemanyes– que es multipliquen sense descans, pèrdua de la idea de comunitat, i una veritable epidèmia de brutor i incivisme, que ha començat a fer perdre la paciència de més d'un i de dos llucmajorers. La degradació del municipi es produeix de manera cada vegada menys lenta i més visible. Les autoritats locals no tan sols no són capaces de donar resposta a aquesta situació, sinó que són part, i no menor, de la situació.

El cas de Llucmajor, insistim-hi, no és només una qüestió local que se circumscrigui a un sol municipi. És representatiu, com dèiem, de cap on va el conjunt de Mallorca, amb Palma al capdavant (i amb Eivissa, dues passes per davant). Els problemes d'habitatge i sobrepoblació, les dificultats de convivència, la precarització del mercat laboral, l'activitat econòmica submergida, l'abandonament prematur dels estudis per part dels joves i l'absència de polítiques socials per a les persones que les necessiten van encaminades a convertir-se en les senyes d'identitat d'una Mallorca entrada ja de ple en la fase decadent de la seva història com a destinació turística.

Hem d'afegir ara una altra variable que fa el panorama encara més fosc: amb l'aplicació de la Llei d'obtenció de sòl, recentment aprovada, aquests problemes no faran més que multiplicar-se en un termini breu de temps. En pocs anys la població pot créixer fins a un terç més de l'actual, amb persones arribades d'arreu del món i repartides entre una minoria adinerada que viurà en cases i pisos de luxe, i una gran majoria que viurà en precari en pisos de baixa o molt baixa qualitat i, tanmateix, massa cars per als seus ingressos. Llucmajor, i les seves festes estridents i brutes, només són un avís d'un futur que es veu a venir, i ben proper.