Victor Klemperer és l’autor d’un d’aquests llibres pels quals tota la Humanitat li hauria d’estar agraïda: 'LTI: La lengua del Tercer Reich', que publicà en castellà aquesta gran editorial que respon al nom de Minúscula. El títol és ben explícit. (I no ens hauria de fer oblidar un altre llibre valuós, 'Así hablaban los nazis', de Pere Bonnín, que demana una nova edició posada al dia). Klemperer ens explica com el nazisme va crear el seu propi llenguatge com a eina de transformació de les coses, com a arma per obtenir els seus objectius. (En la creació de tot llenguatge, hi tenen un paper decisiu les tàctiques per a l’oblit: l’equivalent en paraules de la desaparició de personatges incòmodes a les fotografies on apareixia Stalin amb els seus col·laboradors més propers i posteriorment caiguts en desgràcia. Record que quan servidor va haver de documentar la mort d’Otto Klemperer –oncle segon de Victor– l’any 1973, vaig reparar que unes quantes enciclopèdies ja el donaven per mort uns quants anys abans: el llenguatge l’havia matat amb el silenci).
Faig menció de Victor Klemperer perquè, passada una setmana llarga de la visita a Mallorca d’Esteban González Pons, home important –ergo, representatiu– del PP, em fa la impressió que no ha tingut la repercussió previsible l’analogia que va aixecar entre els independentistes catalans i els nazis. Del seu partit, ningú no s’ha immutat de manera que la parròquia se n’hagi pogut assabentar. La bastarda associació que va fer González Pons no va provocar ni un gest de desaprovació en el rostre de Biel Company –supòs que tots plegats ho explicarien pel “context”, com si la dantesca dimensió de l’holocaust admetés aquesta espècie de matisos. I és que la militància del PP està avesada al llenguatge abrupte del seu llibre d’estil. Primers exemples que em vénen al cap: “Per molt que (els presos independentistes) s'abaixin els pantalons, no els perdonarem mai” (Garcia Albiol). “La corrupció és inherent i inevitable en la condició humana” (Miquel Ramis). L’homenatge a les víctimes del franquisme “és un 'revival' de naftalina”. Etc. Pura delicadesa.
Chandler reconeixia a Hammett el mèrit de situar els crims on normalment es cometien. És així com parlen els del PP? És així com callen els del PP que no hi parlen?
