Llei seca
La idea que l’accés a les xarxes socials s’ha de restringir als majors de setze anys, com s’està parlant en el nostre país, o com ja es legisla a altres països de l’entorn, posa sobre la taula tot un conjunt de qüestions sobre per què aquests instruments han arribat a considerar-se tan nocius, o si el que tocaria no seria regular-ne els continguts i no els usuaris.
Els joves que ara mateix no tenen accés a aquestes xarxes –per prohibicions familiars– troben tota mena de maneres de comunicar-se entre ells a través d’altres plataformes o de qualsevol altre format que, ben probablement, s’inventarà quan es vegi que hi ha mercat vacant. Però el problema no és la comunicació o que els joves perdin molt temps xatejant els uns amb els altres, cosa en si innòcua, o no més perillosa que parlar al carrer. Les xarxes socials creen una dependència volguda pels seus creadors a còpia d’estudiar la manera en què l’usuari consumeix els continguts, i donant-li més del que li interessa, a més de fomentar la dependència de les reaccions (gratificades amb likes) a tot allò que el mateix usuari hi aboca.
Sobretot creen addicció a un mateix, i fomenten l’aprofundiment en les pròpies idees, que solen ser les pitjors del mercat intel·lectual, ara mateix. Des del progressisme es vol vetar tot això perquè resulta que els més penjats de les xarxes no es fan precisament d’esquerres, o si s’hi fan cauen en aquella esquerra radical i identitària que acaba sent més inoperant que el feixisme. Si les xarxes ens fessin a tots progressistes il·lustrats, llavors serien els conservadors els que les voldrien prohibir. Però el conservadorisme no s’hi posa, amb això, tal vegada perquè veu que són negocis privats, o que és la lliure decisió de les persones les que acaba portant a la dependència.
La idea de fer una xarxa social pública europea, promoguda des de la UE per oposar-se a Musk, no deixa de ser pueril i equivocada des de la seva base: és com voler lluitar contra la cocaïna regalant llibres o fruita de temporada. Una xarxa social regulada i pública no és una xarxa social: és un taulell d’anuncis. Serà sa i edificant, però per això mateix serà avorrit i un fracàs, tudar diner públic. A més, tenim una edat: si es prohibeix aquesta mena d’alcohol o droga en sorgirà una altra. La llei seca porta al contraban.