L’originalitat de Prevost
Tot i fer tan sols poc més d’un any que Robert Prevost va ser elegit papa, la presència pública de Lleó XIV ha estat una sorpresa per a molts. El seu inici fou discret i el seu tarannà, prudent, molt distint del caràcter espontani i una mica excessiu de Francesc, varen fer pensar a molta gent que seria un pontífex de transició que restaria pes polític i mediàtic a l’Església. Al cap d’uns mesos, però, aquesta percepció començà a canviar i, en part, fou gràcies a un compatriota seu: Donald Trump.
La reelecció de Trump i les seves polítiques contra els migrants, el suport a la massacre de Gaza i l’atac a l'Iran, entre d’altres, han estat objecte de crítiques valentes per part de Lleó XIV, que han tengut també una resposta més barroera per part de Trump. Ben lluny d’intimidar-lo, Prevost s’ha mantingut en la seva línia com s’ha pogut comprovar en la presentació, fa unes setmanes, de la seva encíclica Magnifica Humanitas, que tracta sobre l’impacte de la intel·ligència artificial, però que no oblida en cap moment els pobres, els exclosos de la societat i els immigrants.
Tot fa pensar, per tant, que Robert Prevost no serà un pontífex irrellevant. Per aquesta raó és pertinent demanar-nos si aquestes expectatives són justificades o, més aviat, responen a aquesta creença comuna, i no necessàriament encertada, que avui, per triomfar en el que sigui, el primer que has de fer és capgirar-ho tot. Has de ser radicalment original.
Si ho analitzam fredament, però, l’originalitat de Prevost rau en la seva manca d’originalitat. Que un papa s’oposi a les guerres i demani pregar per la pau és tan natural com que una associació d’odontòlegs faci pedagogia sobre la higiene bucal. Que es posi al costat dels migrants ens recorda el manament que llegim al capítol 19 del Levític: “Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l’exploteu. Al contrari, considerau-lo com un nadiu, com un de vosaltres”. Quan s’identifica amb els pobres, no fa altra cosa que deixar-se amarar pel missatge de l’evangeli.
El que és original en Prevost no és un suposat caràcter innovador, sinó el fet de no renunciar a uns valors i uns principis mil·lenaris, cosa que sí que han fet molts d’altres. Alguna gent se sorprèn per la sintonia entre el papa i els partits d’esquerra, però si això passa no és perquè aquell sigui ara socialdemòcrata, sinó perquè la socialdemocràcia ja no ho és. L’esquerra fa temps que ha oblidat els pobres, els treballadors i els més vulnerables per centrar-se en lluites identitàries i culturals que, tot i ser ben legítimes, són insuficients per a la majoria de les persones. També la dreta més il·lustrada ha acabat sacrificant els principis de llibertat, igualtat i fraternitat en la seva dimensió universal originària, renunciant als grans ideals i dedicant-se a l’acumulació i l’ostentació. Fa cent anys, els milmilionaris promovien artistes i creaven museus i biblioteques; avui, en canvi, la majoria es limiten a presumir dels seus iots i les mansions de luxe.
L’originalitat de Lleó XIV és que, com afortunadament fa encara altra gent, no renuncia a poder arribar a una societat més justa, superant el capitalisme salvatge i egoista que ha captivat tantes persones. Un exercici complex i difícil perquè, com va dir algú una vegada, sembla més fàcil imaginar la fi de món que la fi del capitalisme.