L'operació Catalunya és permanent

En el curs de la seva sòlida intervenció al Congrés, el president Mas va dir que no entenia la “covardia” de Mariano Rajoy o de Soraya Sáenz de Santamaria i, en general, de tots aquells responsables polítics que, havent instigat, finançat o permès l’operació Catalunya, o que hi havien cooperat, van dient que l’operació Catalunya no va existir. “No entenc la seva covardia, fugen com conills”, va dir Artur Mas, amb moltes ganes de dir-ho.

Sí i no. Certament, si fossin coherents amb el patriotisme que proclamen, haurien d’admetre públicament la seva participació en els fets, perquè sent la unitat d’Espanya la font de dret, el procés d’independència de Catalunya era un d’aquells moments històrics en què quedava justificat fer-ho todo por la patria. Però quan has fabricat proves falses amb diners públics, has espiat sense manament judicial, els teus adversaris polítics han acabat a la presó per delictes que no han comès i el Tribunal Suprem es nega a aplicar l’amnistia aprovada pel Congrés, quin incentiu tens per córrer el risc de complicar-te la vida absurdament admetent que vas practicar la guerra bruta política?

Per a persones com l'exvicepresidenta, negar l’existència de l’operació Catalunya és fer la seva part de la feina. És donar una cobertura política i una aparença d’honestedat a un sens fi de delictes que mai no seran castigats perquè mai no seran investigats. I no ho seran perquè l’operació Catalunya és una operació d’estat que confirma que l’estat espanyol funciona, que els mecanismes sufocadors de la realitat de Catalunya funcionen. De fet, l’operació Catalunya és una condició estructural de l'estat espanyol. L'estat espanyol està en una permanent operació Catalunya. A vegades és a canonades i a vegades és amb un somriure. El desembarcament de Franco i el seu govern el 1960 ja es va dir Operación Cataluña. De Rajoy en avall, no són més que continuadors.