L’illa de Berg i Schwarz
Per explicat l’atractiu exercit per Mallorca en tants de pintors paisatgistes com hi obraren, s’han teixit teories tan desbaratades que fa ganes de creure-les. N’hi ha que combinen astronomia instructiva amb òptiques estrafolàries. D’altres s’endinsen en deixes mitològiques. Totes elles formen una immensa quimera que pretén aportar fonament científic a la crida d’un paisatge que s’oferia des de la seva fresca i primigènia virginitat. Des de Santiago Rusiñol, Degouve de Nuncques i Joaquim Mir, passant per John Sirgent Sargent, per Anglada i els seus apòstols, i per Leo Gestel i els seus seguidors, Else Berg i Mommie Schwarz, la llista de pintors enlluernats pels paisatges illencs s’allarga fins avui mateix.
Sobretot en tractar-se de figures de relleu, aquests artistes influïren –primera meitat del XX– en la pintura mallorquina, llastada per un aïllament secular. També contribuïren a crear la imatge de Mallorca al continent, tan important en la història del turisme. Però la història de l’art potser s’interessa més per la influència dels paisatges illencs en la pintura de molts dels pintors que els interpretaren. Potser el cas més paradigmàtic seria el de Joaquim Mir, que entre els barrancs i els penya-segats de la Serra, exposat al sol africà, als esclats de llum i a l’eufòria rugent dels alcohols, va fer trinquis les bones formes i es convertí en un volcà. Una transformació semblant experimentaria anys després Casimir Tarrassó, que quan havia elegit el punt des del qual la seva pintura miraria el paisatge, cridava a tot pulmó: “Alegreu-vos, muntanyes! Ha arribat Tarrassó, per immortalitzar-vos”.
Potser la història més significativa –la més emocionant– la protagonitzaren Else Berg i Mommie Schwartz. Formaven una jove parella d’artistes d’inquietud ardent, que duien ja un cert temps mirant de contemplar el món amb ull cubista sense obtenir resultats mínimament satisfactoris. El seu amic Leo Gestel els va convèncer perquè l’acompanyassin a Mallorca, que ell ja coneixia. I Mallorca els va acompanyar en l’adopció del cubisme com a manera de copsar el paisatge, les coses. Ens deixaren obres extraordinàries.
Això passava a principis del segle XX. Abandonaren l’illa el 1914. Continuaren pintant, entre Alemanya i Holanda. Foren assassinats a Auswitch el 1945.
