22/07/2022

L'Atlàntida i el nivell

No sé si L’Atlàntida FILM FEST és l’única iniciativa cultural d’un cert pes i volum, sorgida a les Balears, que està al nivell d’unes illes estratègicament situades al món. Segur que no ho és, l’única, ara mateix puc pensar en un parell més, però mai no n’hem anat sobrats. Ens passa que sovint posam el llistó força baix. Ens passa que, si l’apujam, no solem tenir constància per mantenir-lo. Ens passa que, com a societat cultural, tenim una tendència a les idees peregrines, que es desperten un dia amb qui sap qui, que es posen en marxa sense un perquè fonamentat ni un projecte sòlid al darrere i que, com els embossos de l’autopista, després d’un recorregut ben curt, es dissolen sense saber per què. També hi ha, en projecte, bones i boníssimes iniciatives d’una certa dimensió, però en la majoria dels casos no hi ha manera de dur-les endavant. Que els grans projectes culturals s’entrebanquin per inoperància, més que no per falta de doblers, també és especialitat de la casa —llegiu ‘administracions públiques’.

Mentre escrivia l’entrevista que he fet al catedràtic de Geografia de la UIB i ecologista Macià Blázquez –no cal dir que us en ben recoman la lectura–, la seva idea que la maledicció de les Balears és que som unes illes massa privilegiades m’ha fet pensar que aquests privilegis els hem fet i els feim servir per vendre les nostres terres i cases, per tenir rècords anuals d’acollida de turistes, per convertir-nos en objecte de desig de l’especulació mundial, però poc, molt poc o gairebé gens per donar-nos a conèixer culturalment i treure un rèdit cultural de l’intercanvi. Les relacions entre cultura i turisme han estat tan mal interpretades, sobretot des de les administracions públiques, que, si s’hi ha fet feina, no se n’ha vist pràcticament cap resultat que valgui un xítxero. En tot cas, no anava a parlar de turisme, sinó del que ens podem aprofitar culturalment com a societat pel fet de ser d’unes illes que, en cert sentit, són a l’ull del desig del món.

Cargando
No hay anuncios

L’Atlàntida Film Fest, ja que aquesta setmana és la del seu inici, és un bon exemple del que pot donar a l’illa un projecte cultural i, a la vegada, del que pot aprofitar pel fet d’estar en un territori privilegiat. Si començam per això darrer, Mallorca ara mateix és o pot ser un amplificador de qualsevol esdeveniment. És clar que no pot ser un esdeveniment qualsevol, ha d’estar ben farcit i ben cuinat, com ho està l’Atlàntida: un bon tema, un nivell conceptual més que notable, un programa amb una dignitat que podria esdevenir i despertar interès a qualsevol centre cultural del món, una plataforma (Filmin) que és sinònim de bona oferta cinematogràfica i que serveix, en aquest cas, per a una difusió planetària i sense tantes limitacions en el temps com tenen els dies del festival presencial. I encara hi ha una altra cosa que l’Atlàntida (i Filmin) ha sabut fer i que també hauria de servir de model: la producció d’aquí hem de saber-la situar al costat de la resta del món.