El primer que voldria fer és donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o d’una altra ens feren arribar el condol per la mort de mon pare.
La mort d’un pare es fa molt difícil de pair; de fet, és per això que fins al cap d’unes setmanes no he cobrat el coratge suficient com per asseure’m a escriure aquestes retxes; alhora, però, pens que és just i necessari fer-ho.
Mon pare va ser una persona que des de ben jove va estar enmig. Entre moltes altres coses, amb un grup d’amics, varen recuperar el CD Montuïri; quan ja s’ensumava la democràcia, amb els pagesos joves de Montuïri, revolucionaren la Cooperativa Agrícola de Montuïri; al mateix temps, amb els pagesos més innovadors de Mallorca, fundaren Unió de Pagesos de Mallorca. En va ser el primer secretari general i tots plegats en feren l’organització de referència de la pagesia mallorquina; va ser dels qui, amb l’Obra Cultural i el Grup Jovent, recuperaren la festa dels darrers dies a Montuïri, entre moltes altres actuacions que dugueren a terme; i ja entrada la democràcia, va ser regidor de l’Ajuntament de Montuïri com a independent dins les llistes del PSM.
Darrerament també s’havia il·lusionat molt amb el ressorgiment de diversos moviments polítics del nostre entorn més proper, com els moviments republicans sortits els darrers temps, la constitució de MÉS per Mallorca (ja malalt, havia anat a votar a les primàries amb moltes ganes) i amb la remesa de joves, ja siguin tècnics o pagesos, compromesos amb la pagesia mallorquina formant part de l’Associació de Varietats Locals, la Unió de Pagesos o qualsevol altra entitat de suport a la nostra professió. A Montuïri admirava la valentia dels joves que aquesta temporada han fundat l’Athletic Club Montuïri.
La veritat és que qualsevol iniciativa que fos impulsada per gent jove l’engrescava. Ja feia anys que deia que eren els joves els que havien de prendre les messions de l’activisme.
Quant al vessant professional, va ser un bon pagès, li agradava fer feina amb les mans. Tot i tenir-les plenes de calls, tocava i tractava els productes amb delicadesa i estimació. Era tot un mestre posant el gènere dins les caixes. Tot allò que ell preparava feia comprera. Coneixia a la perfecció la seva professió i se l’estimava amb passió. No va deixar mai d’estar al dia de les darreres novetats del sector, tot i que ell sempre va defensar i practicar l’explotació familiar i l’agricultura tradicional del Pla de Mallorca combinant cereals, fruita seca, horticultura de reguiu i de secà, feta amb varietats locals.
En l’aspecte personal, mon pare era bon amic dels seus amics. Com que a totes hores i dies el podien trobar a Es Moradet, sempre hi havia algú que s’aturava a cercar llavor de qualsevol cosa, dues fulles d’allò o senzillament a fer la xerradeta. Sense anar gaire pel poble, era una de les persones més ben informades de Montuïri.
Tot i que va fer moltes coses, per tot allà on va passar ho va fer sense fer potades i alhora deixant petjada. Això ho va aconseguir des de l’honestedat personal i ideològica. Així era com es feia respectar i era així com entenia la vida i les relacions humanes, ja fos amb els amics o la família. Mon pare era una bona persona, aquesta és la millor manera de definir-lo i aquests són els valors que ens ha deixat en herència: força, coratge, optimisme, honestedat, lluita, feina i estimació.