Ja ha arribat Nadal! Correcamins, pi-pi
Som més observador de persones que de l’entorn. He vist una finca nova construïda al meu barri sense haver estat conscient de quan en varen començar les obres. Una amiga que sí que controla la transformació de la zona me’n diu fins i tot els materials: “Aquests estan tot fets de fusta”. Ho repeteix perquè té por que l’edifici es cremi com un llumí i el foc arribi a ca seva. La ment apuntant al catastrofisme.
He recordat tot això quan anava pel carrer del 31 de desembre amb la vespa i m’he aturat en un semàfor vermell. No és que jo sigui com Nanni Moretti imaginant qui viu a cada casa, però he aixecat la vista seguint unes grues que hi havia al costat dels arbres. Els estaran podant, he pensat. Però no. Estaven envoltant-los amb llums de Nadal. Si no hagués duit posat el casc, qualsevol em podria haver vist els ulls girant i cercant un pensament, com la dona del mem replet d’operacions matemàtiques. Per un moment, m’he demanat quin dia era. I, sobretot, quin mes de l’any. Divendres, 13 de juny. Queden més de sis mesos perquè neixi el fill de Déu. Això vol dir que estam més a prop del Nadal passat que del pròxim. És que encara no és ni estiu. És primavera!
El semàfor és dels que triguen a passar a verd, així que he repassat quadriennis per si estàvem en any electoral. Però no. El batle de Palma no vol jugar-se-la el darrer any i va pujant l’aposta per Nadal any rere any. Els polítics han perdut el cap amb la competició de llums, projeccions i l’encesa amb polsador que sempre em recorda al Coiot volant pels aires quan detonava dinamita. Correcamins, pi-pi.
En general, el PP es posa molt feliç quan arriba desembre. Vox, també. La dreta és molt nadalenca perquè els encaixen com un puzle perfecte el missatge de la família tradicional i el religiós. Un win-win en tota regla. No obstant això, a mi –a risc de quedar com el Grinch– cada vegada em sembla més avorrida l’escenificació. Per pura homogeneïtzació. Totes les ciutats acaben sent iguals. Amb les projeccions de mapes, els globus aquests il·luminats a preu de maleta de Ryanair (per a residents) i les boles del Born, que ens les sabem de memòria.
No obstant això, ningú protesta per l’augment pressupostari perquè això sí que seria erigir-se en Grinch públic i perquè sembla que la coartada enguany per a tanta planificació és dur la llum de Nadal a tots els barris. Més i millor. I per a tots. Bon Nadal!