La irresponsabilitat d’alimentar la islamofòbia
PalmaL’extrema dreta juga amb foc. Ho fa de manera deliberada quan assenyala una part de la població –en aquest cas la musulmana– com a font de conflicte, d’amenaça cultural i de suposada degradació social. Alimentar la islamofòbia és un exercici d’irresponsabilitat política majúscula, perquè les conseqüències d’aquest discurs no són retòriques: impacten directament en la convivència, en la cohesió i en la pau social de les Balears.
El relat que manté Vox i també una part de la societat –en cap cas majoritària, però sí de cada vegada més nombrosa– és conegut i es repeteix fins a la sacietat. Es diu que la immigració “envaeix”, que “no s’integra”, que “lleva la feina” o que “acapara ajudes”. Són idees simplistes, falses i perverses que cerquen generar por i rebuig. Una por que es trasllada a la diferència –religiosa, cultural, de vestuari o gastronòmica– com si aquesta fos, per si mateixa, incompatible amb la convivència. No ho és. La societat de les Balears fa dècades que és diversa, i bona part del seu progrés econòmic i social s’explica també gràcies a aquesta diversitat.
En sectors com el camp o la cura de persones, sovint invisibilitzats, la població immigrant –una part d’ella musulmana– ha estat clau per sostenir activitats que, d’altra manera, haurien quedat abandonades. Negar aquesta aportació és no voler veure la realitat. Però encara és més greu convertir aquesta mateixa població en boc expiatori de les frustracions socials. Avui dia no hi ha problemes estructurals de convivència a les Illes vinculats a la religió musulmana. El risc és crear-los. Perquè quan des de tribunes polítiques i mediàtiques s’engreixa la sospita permanent, es legitimen actituds discriminatòries que es manifesten tant a les xarxes socials com, cada vegada més, en l’espai físic. L’odi verbal obre la porta a l’odi real.
En aquest context, polèmiques estèrils com la proposta de Vox –amb la complicitat del PP– de prohibir el burca a edificis públics només contribueixen a assenyalar i estigmatitzar. No responen a problemes reals sinó a l’estratègia de marcar diferències i obtenir rèdit polític del conflicte identitari.
El resultat d’aquesta deriva és perillós: la fractura social. Una societat fragmentada per l’origen o la religió és una societat més feble, més injusta i més conflictiva. I això no beneficia ningú, ni els musulmans ni cap altre col·lectiu cultural o religiós. El camí hauria de ser just el contrari: fomentar la integració, obrir espais de trobada, reforçar els vincles comunitaris. Aquesta és una responsabilitat compartida de qui aspira a governar, dels mitjans de comunicació i també de la ciutadania en el seu dia a dia. Sumar i no dividir. Construir convivència, i no dinamitar-la. Perquè jugar amb foc pot acabar incendiant allò que, entre tots, ha costat tant de bastir: una societat plural que ha fet de la diversitat, fins ara, una riquesa i no un problema.