08/02/2022

Invertir en neurones

Quan parlem de la importància de l’educació de 0 a 3 anys a vegades és difícil saber a què ens referim. Sovint diem que és la inversió més rendible. Però per què la manera com tractem un nen durant els seus primers mesos en aquest món li canvia la resta de la vida? Recentment, una investigació científica ens n'ha donat la resposta: ajudar els més petits els modifica el cervell. 

Créixer en la pobresa està relacionat amb tenir més mals resultats educatius i més mala salut, i menys ingressos d’adult. S’ha vist també que els nens i nenes que viuen en risc de pobresa o d'exclusió social tenen una estructura i una funció cerebrals diferents dels que neixen en llars més acomodades. Però no està clar per què això és així. Una investigació publicada la setmana passada a la revista científica PNAS sembla que aporta més llum sobre el tema. Mil dones americanes de renda baixa amb infants nounats van ser seleccionades i, totalment a l’atzar, s’escollia si rebien una transferència mensual de 20 o de 333 dòlars. Les mares podien fer servir aquests diners per al que consideressin millor. És a dir, eren transferències no condicionades –i això és rellevant, perquè recordem el que es diu sovint: si els donem diners sense requisits se'ls gastaran en vicis–. I eren transferències substantives. És probable que la vida no sigui gaire menys complicada pel fet de tenir uns 200 euros més a l’any, però la cosa canvia si parlem de més de 3.500 euros. 

Cargando
No hay anuncios

Mesos després, quan els nens i nenes d’aquestes famílies van complir un any, els investigadors van analitzar els seus electroencefalogrames. En comparar els dos grups, els resultats mostren que els infants tenen activitats cerebrals significativament diferents. Els que havien rebut la transferència de 333 dòlars tenien més activitat neuronal en aquelles àrees del cervell vinculades al desenvolupament cognitiu. 

Ja s’havia demostrat que el fet d’estar exposat a la violència té un impacte en l’estructura cerebral dels infants, i afecta la seva evolució emocional i cognitiva. Els primers anys de vida –i ja des de la gestació– el desenvolupament neuronal és màxim i, per tant, es veu determinat pels estímuls de l'entorn, com pot ser l’estrès provocat per la violència. O, com també sabem ara, la pobresa. 

Cargando
No hay anuncios

Que les transferències de diners en efectiu destinades a les famílies millorin el desenvolupament cognitiu i emocional dels nens i nenes reforça els programes de garantia de rendes que s’han anat popularitzant els últims anys. Per exemple, els canvis –a millor– de l'ingrés mínim vital (IMV) del desembre, que inclouen un complement d’ajuda a la infància. Així, per cada nen o nena de fins a 3 anys es rebran 100 euros al mes, 70 euros entre els 3 i els 6 anys, i 50 euros a partir dels 6 anys. Una quantitat inferior als 333 dòlars mensuals de l'estudi americà, però bastant per sobre de l’anterior prestació per fill a càrrec, que no arribava als 40 euros al mes.

A l'hora de traspassar investigacions acadèmiques a polítiques públiques cal anar amb compte. A causa de la pandèmia només la meitat dels nens de l'estudi de PNAS van poder ser analitzats, i encara no podem saber si les diferències de patrons neuronals es traduiran en canvis cognitius reals. Els pagaments a les famílies –així com l’estudi– continuarà fins que aquests nens i nenes tinguin 4 anys, de manera que moltes d’aquestes respostes quedaran contestades. 

Cargando
No hay anuncios

És aviat per saber de quina manera l’ajut econòmic ha afectat el cervell dels infants participants. Potser ha reduït els nivells d’estrès de les famílies, o ha permès que les mares posposessin la tornada a la feina –en un país com els EUA, sense baixa maternal pagada– i dediquessin més temps a la criança. Potser ha permès pagar un habitatge decent o accedir a una millor alimentació. 

L’avaluació d’iniciatives com el Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de Catalunya, o el mateix IMV, ens podran permetre continuar investigant sobre els impactes de les transferències de renda al desenvolupament present i futur dels infants. Però aquest estudi americà ens permet ser optimistes: els diners dels impostos es tradueixen en neurones de nens i nenes de famílies vulnerables. ¿Algú pot imaginar-se una inversió millor?