Palma, capital del fum

“Lo que no puede ser, no puede ser, y además es imposible” és la feliç expressió amb què va passar a la història el torero Rafael Guerra Guerrita, tot i que la pleonàstica expressió també és atribuïda a Rafael Gómez Ortega El Gallo. Ves-ho a cercar... En qualsevol cas, la cosa va –disculpau l’oxímoron– de saviesa torera.

Precisament, aquesta impossibilitat manifesta és el fil conductor de tots els futuribles prodigis que van prefigurant a Palma les diferents institucions. Ja és tanta la profusió de renders, maquetes, infografies, concursos d’idees, projectes, rodes de premsa, declaracions... que una se sent, en qualsevol època de l’any, transitant per una macroinnocentada permanent.

Si no fos perquè no es presentaren dia 28 de desembre i perquè ja vivim anestesiats per aquesta nova realitat torera –imaginària i faraònica–, tothom hauria pensat que la imatge de la plaça Major de Palma buidada o de la passarel·la aèria que suposadament travessarà l’hipotètic passeig cultural que cosirà el quimèric ‘Districte de les Arts’ de Palma, eren enginyoses innocentades que venien a alegrar-nos la jornada.

Altament improbable és també l’execució de la molt anunciada línia del tren a Llucmajor que preveu el soterrament d’un terç del traçat (10 km): des del Conservatori a Son Güells i des de Mercapalma a Son Oms, o sigui, que la major part del recorregut ‘palmesà’ acabaria sota terra. El fantasiós projecte es va presentar l’octubre del 2024 amb un cost estimat de 690 milions d’euros i amb la previsió d’adjudicar-lo enguany. Ara per ara, la previsió de despesa ja ha pujat a 811M €, el recorregut previst s’ha allargat un 14% i, acabat el 2025, el projecte continua sense adjudicar. I això que, el dia de la presentació la senyora Prohens no es va estar de dir que “accelerarem tots els tràmits” i que “aquest govern no ven fum”. Alerta amb aquestes metàfores, presidenta... Valdria més que llegís Lakoff.

Un altre prodigi altament infundat és la propera construcció –“entre un i mig, i dos anys” des del març del 2025– de 20.000 habitatges a Palma. És vera que des de l’extrema dreta (i des de l’altra) s’hi han esforçat molt: aprovació per decret llei, reducció d’equipaments i zones verdes, augment d’altures i “aprofitaments”, rebaixa del percentatge d’HPO... però, així i tot, la iniciativa topa amb un obstacle insalvable: l’alarmant manca de mà d’obra (també) en el sector de la construcció. Una realitat que coneix bé qualsevol que vol fer una petita reforma a casa. Davant aquest panorama, ara caldria una reflexió sobre les delirants propostes de l’extrema dreta (i de l’altra) en matèria d’immigració, però ja serà un altre dia.

I és que a Palma ens hem acostumat a conviure amb aquests prodigis ‘innocents’: un bosc metropolità de “quatre milions de m2” (o sigui, 4 km2), 28 nous aparcaments subterranis (un de 100 places al Club Nàutic, per cert), reforma milionària a la Platja de Palma, el sobtat fervor per l’edifici de Gesa (edificis i carrers soterrats, aparcaments de 700 places, el Palma Culture & Innovation Bay, museus, auditoris, tallers, parcs escultòrics...), la “reordenació” del port de ponent (formigonar 10 ha sobre aigües d’entre 15 i 20 m de profunditat)... Atenció, espòiler: res d’això es començarà aquesta legislatura.

Mentrestant, a la Palma real... 15.000 pisos turístics il·legals, el 40% de les places d’Urbanisme sense cobrir, 2 anys per tramitar un gual, la Policia sense Pla d’ordenació, recàrrecs per multes sense notificar, descontrol a l’antiga presó, caos a les Oficines d’Atenció Ciutadana, la biblioteca de Gènova a punt de tancar... I, també ben reals i dignes d’il·lustrar una dramàtica innocentada, la imatge dels 18 bellaombres arrasats al balcó de la Calatrava i l’esfondrament de la torre medieval al baluard de Sant Pere. Bravo, façana marítima. Bravo, capitalitat cultural.

En l’apartat d’innocentada immaterial, destacam les declaracions de la patronal, sempre tan entranyable, que ens ha alegrat els torrons dient que, tot i l’escassetat de mà d’obra que pateix la restauració i el comerç, no allargaran els contractes dels seus treballadors perquè això “deteriora els nostres resultats econòmics” i perquè la mesura no fidelitza els treballadors, que igualment canvien d’empresa si reben una oferta millor. Quina barra, aquests treballadors, no?

Una d’aquestes veus és, naturalment, la de Juan Miguel Ferrer Juanmi, de Restauración-CAEB. El mateix que ja ens obsequià amb la gran innocentada de la temporada: “Mallorca ha tornat molt avorrida”, “hem de tornar a divertir-nos”, “més llibertat i menys traves”, “Prohens s’ha de llevar els complexos i ser l’Ayuso mediterrània”... No comment. Ens limitarem a adduir una nova pinzellada d’erudició torera: “En dos palabras, im-presionante”.