La impagable lliçó de la Flotilla

PalmaHe de confessar que quan vaig saber que una flota de petites embarcacions partien amb la intenció d’arribar a la costa de Gaza vaig pensar “on van?”. Sense embarcacions preparades i sortint des de massa lluny. Però aviat ho vaig tenir clar. Era ben igual el que hi havia a bord. L’essencial era posar el focus en una barbàrie que sembla impossible que s’hagi consentit en ple segle XXI. Però el més interessant de tot plegat ha estat observar com a mesura que avançava la Flotilla cap a la seva destinació, s’incrementava l’escalada de burrades i insults vomitats a xarxes socials per milers d’individus que en feien befa.

I no tota la crítica venia de defensors de l’actitud impresentable d’Israel, sinó també d’alguns progres il·luminats que amb aires de superioritat tractaven d’indocumentats els que havien decidit jugar-se la pell per denunciar la impunitat de l’agressió sionista. És molt fàcil seure al sofà i, entre capítol i capítol d’una sèrie de Netflix, acudir a una xarxa social a insultar els activistes. Es pot estar a favor o en contra d’una acció com aquesta, però la virulència del que s’ha dit de la Flotilla és per reflexionar sobre el grau d’odi i de frustració que acumula una part de la societat.

Els activistes de la Flotilla, amb cinc integrants illencs dels quals molts ens sentim orgullosos, han aconseguit el que pretenien, amb escreix. Han generat debat, opinió, tensió, i han ridiculitzat l’acció de la comunitat internacional, que ha mirat cap a un altre costat mentre s’executaven civils innocents. L’activisme és encara avui, i ha quedat demostrat amb aquesta impagable acció, el millor antídot contra la mollor i la soporífera actitud dels que es miren la vida a través del mòbil i donen lliçons.