L'illa del tresor

El dia que tinguin una estona, els recomano que vagin a Copenhaguen o a Estocolm. Tot el que han de fer és agafar el metro de Barcelona, baixar a la parada de Sant Martí (línia 2), que és una parada amb vestíbuls grans i adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, sortir a la rambla de Guipúscoa i caminar xino-xano fins a fer els 250 metres que hi ha entre la boca del metro i la Biblioteca Gabriel García Márquez. 

En mig d’un barri de blocs de cases construïdes en l’època del desarrollismo, amb carrers que s’inundaven quan plovia, amb bars i botigues de barri, i a tocar de la tremenda comissaria de la Policia Nacional, hi trobaran la millor biblioteca pública del món 2023.

Cargando
No hay anuncios

Hi vaig anar una tarda, acompanyat per un apassionat professional de l’urbanisme, i vaig comprovar el magnetisme de l’edifici amb els meus ulls. Com a totes les biblioteques, hi ha llibres i sales de lectura, i la gent hi parla en veu baixa. Però també hi ha àrees de treball, col·lectives i individuals, àrees de lectura reposada, espais infantils, un auditori de butxaca, un estudi de ràdio, una cuina (tancada), uns bancs per seure a l’exterior, i molta llum del carrer dins les sales. L'edifici és tan elegant, tan modern, tan lluminós, i s’hi està tan bé, que quan hi entres et sents més persona, i voles uns metres per sobre de les ferides de cada dia. Hi vaig veure entrar nois i noies, i nenes que venien de l’escola amb la cartera, i mares amb criatures, i em va fer feliç que fossin allà i no a un centre comercial.

Quan dic que és com anar a Escandinàvia, no em refereixo només a la fusta, el vidre i l'acer, i a les quatre façanes de l'illa dissenyades en forma de lloms de llibre. Sinó a la distribució equitativa dels diners dels impostos. Aquell ús que fa que la qualitat de vida no depengui tant del codi postal, i fa l’existència més agradable a tothom.