El Grup Blanquerna, quaranta anys de compromís i futur
En temps de fragmentació i desconnexió, espais com el Seminari Blanquerna recorden la importància de pensar i construir col·lectivament. Enguany s’han complert quaranta anys d’aquest projecte impulsat pel Grup Blanquerna, nascut amb la voluntat de ser un espai de debat, formació i convivència entre persones amb inquietuds de país i ganes de transformar-lo. Quatre dècades després, el seminari s’ha consolidat com un referent del mallorquinisme polític i un punt de confluència del sobiranisme dels Països Catalans.
El que el fa realment especial és la seva capacitat d’adaptar-se als temps i continuar essent útil. En un país que pateix un model econòmic que ens aboca a la precarietat i a l’individualisme, aquest espai vol contribuir a trobar respostes als reptes col·lectius. Alhora, davant l’auge de l’espanyolisme més ranci, té el deure d’aglutinar persones de procedències i tradicions diverses que vulguin transformar la realitat.
L’edició més recent, duita a terme a Can Picafort, ha estat una constatació que el Seminari Blanquerna continua sent un espai viu i necessari. Enguany, i de manera especial, el seminari s’ha integrat dins el procés del Congrés de Cultura Catalana, que commemora cinquanta anys de la seva creació i que, com el Grup Blanquerna, vol tornar a posar al centre el pensament crític i el compromís cultural com a eines de transformació col·lectiva.
Durant un cap de setmana, un centenar de persones d’arreu dels Països Catalans ens vàrem reunir per debatre, aprendre i també celebrar. Perquè el Seminari Blanquerna no és només una cita formativa: és una trobada que conjuga lluita i lleure, anàlisi i germanor. La seva força rau, precisament, en aquesta combinació que fa del debat un espai de convivència i de la convivència, una forma de militància.
Els debats d’enguany van girar entorn de qüestions tan cabdals com el sindicalisme nacional i de classe, amb la participació de representants de sindicats catalans però també bascos i gallecs; o el paper del català com a llengua d’acollida, amb la filòloga Catalina Amengual i l’escriptora Òmnia l’Bakkali. També s’hi va analitzar el camí cap a l’hegemonia política, amb aportacions del politòleg Jordi Muñoz i la senadora del BNG Carme da Silva, i es va debatre sobre respostes polítiques a la crisi de l’habitatge amb representants de diverses organitzacions juvenils dels Països Catalans. Finalment, la taula dedicada a les Illes Balears –amb Miquel Àngel Maria, Alejandra Ferrer i Bernat Joan, moderada per Margalida Solivellas– va oferir una reflexió profunda sobre la nostra realitat i sobre la relació que establim amb la resta del país.
Més enllà de les ponències, el valor més important del Seminari Blanquerna és demostrar que encara hi ha espais per pensar col·lectivament el futur. Quaranta anys després, continua essent un espai de país i per fer país. En temps de complexitat i desencís, això és, sens dubte, una bona notícia. El Seminari Blanquerna és un espai de resistència cultural i política, però sobretot una eina per continuar avançant amb esperit crític i col·lectiu. Fer-lo viu quaranta anys després és, per si mateix, un acte de futur.