OPINIÓ
Opinió 18/11/2017

De genètica, IB3 i forasters

i
Antoni Trobat
3 min
Imatge genetica

Sempre m’ha semblat interessant l’encreuament entre la genètica i la història. El saber d’on venim. Com ens hem constituït com a comunitats humanes, d’individus. Crec , a més, que la coneixença d’on procedim és un antídot perfecte contra el racisme i la xenofòbia que rebrota arreu d’Europa, de les Espanyes a Polònia, de Suècia a Grècia, amb una força inusitada.

Un grapat de setmanes enrere, aprofitant l’efemèride de mon natalici, la persona estimada, coneixent de quin peu calç, va regalar-me quelcom de curiós: un estudi personalitzat d’una empresa de matriu nord-americana i israeliana –dues nacionalistats mestisses, edificades sobre paràmetres colonials i racistes, i obsedides en la recerca de la identitat– anomenada myheritage que, mitjantçant una petita prova, analitza unes mostres del teu material genètic i determina a quins grans cossos ètnics es pertany. Més enllà de la rigorositat científica de la cosa, que segur que alguns amics acadèmics discutirien, sembla més o manco segur. I interessant. La categorització possible és en grans haplogrups molt determinats. Així, del nostre espai geogràfic, trobam material ibèric, sard, itàlic, “western european” –mixt de germànic, cèltic i llatí–, jueu sefardita i nord-africà –bàsicament amazic, entenc–. Tot és en teoria. Però n’hi pot haver d’arreu. La història i la genètica són profundament capcioses.

Mentre espero el desenllaç de la prova, que tardarà bastants mesos a arribar des d’una ciutat de la Califòrnia que va ‘evangelitzar’ un personatge de qui caldria estudiar més el mal que va fer com el petrer Juníper Serra, llegeixo, aquests dies, estupefacte, un fil de Twitter de l’amic i periodista Jaume Ribas. El fil es refereix al programa 'Cinc dies', que condueixen Jaume Noguera i Marta Garau. 'Cinc dies' és un magazín d’horabaixa de la televisió pública de les Balears i les Pitiüses. Francament, l’havia seguit poc, però la denúncia que hi feia Ribas m’ha portat a veure el programa del dimecres dia 15. La tertúlia, la clàssica mesa de debat, aplegava cinc homes –cap dona!– discutint sobre el fenomen dels forasters i els mallorquins. Una temàtica carregada de tòpics rancis, vells, d’una estratificació sociolingüística i antropològica d’altres temps. No hi van faltar les mencions al llibre 'Queridos mallorquines', publicat els anys noranta per l’arquitecte barceloní Carlos García-Delgado –un dels tertulians a taula–, que tot i el 'divertimento' que representa no deixa de ser una obra bastida des d’una posició de classe i nacional molt esbiaixada –la d’un cert professional liberal econòmicament ben posicionat–. Les anècdotes de García-Delgado –que val a dir que em va semblar una persona mínimament informada– parlaven d’un món, el de Portals i els empresaris rics a les regates del Borbó, que la majoria de mallorquins, siguem Ribot o Fernández de llinatge, no hem viscut. El contingut de la tertúlia recull, antològicament, allò que mai hauria de fer una televisió pública. Insisteix en la divisió identitària entre mallorquins i forasters –sic– per raó de llengua. Malda per retornar a un conjunt de tòpics casposos, d’antropologia de tasser de bar, que crec que fan mal a la unitat civil del poble mallorquí. M’empegueí, certament, veure-ho. I em va saber greu com a ciutadà que creu que IB3 pot ser una eina seriosa de construcció democràtica. Un ens capaç de programar meravelles com 'Els entusiastes' no pot fer oferir aquest tipus de continguts.

Hi reflexiono, idò. Perquè en una època en què tot és fràgil, en què podem viure moments delicats, el hi-hiha-ha [sic textual] d’un cert tipus de cunyadisme no ens pot portar a rebolcar-nos en diferències perilloses, que trenquen la societat. Som un país mesclat, un país sense comunitats diferenciades. No hi ha mallorquins i forasters. Només hi ha mallorquins. Pertanyin a l’haplogrup que pertanyin. Parlin la llengua que parlin. Tinguin les adscripcions nacionals o religioses que tinguin. Hi haurà qui trobarà que exagero. Però no. No exagero. Fer una Mallorca millor, i això l’actual govern ho ha d’entendre, és començar a ser conscients que no podem permetre’ns segons quin nivell de barroerisme i d’irresponsabilitat.

stats