Pel que sembla, les coses estan anant molt de pressa. Dins el camp de la IA, els estralls laborals que està causant la tecnologia s’estan començant a notar, però sobretot entre els mateixos treballadors de les tecnològiques. És dins de les empreses que donen corda a la IA que la mateixa IA usurpa la feina als programadors, que veuen que el que estaven contribuint a crear era un competidor que faria el mateix que ells, i molt més ràpid, millor i més barat. No sé què pot arribar a passar amb aquests professionals, per bé que sabem que dins les empreses tecnològiques van molt buscats certs perfils tècnics. Però tots els experts ho estan avançant, entre apocalíptics i integrats dins d’un sistema que ara es lamenten de no saber embridar: la IA serà una revolució que ho capgirarà tot.
També el camp de la creativitat literària? Ja dins del sector editorial poden preparar-se, segons també avancen els experts: feines de correcció i edició que abans feien persones (sobretot dones, que sembla que rebran més) a curt termini també ho podrà fer la IA, la qual potser no esborrarà totes aquestes feines, però sí que gràcies a ella un sol professional podrà fer el mateix que dos o tres, i en la meitat de temps. Potser el traductor només haurà de supervisar que la IA acabi de fer bé la seva feina, i el que abans trigava mesos a fer ara ho podrà fer en qüestió de dies. Però, i els creadors? Escriuran els novel·listes les novel·les amb IA? O la IA escriurà ja directament les seves novel·les? I la gent, estarà disposada a comprar-les, llegir-les, comentar-les, situar-les dins d’alguna mena d’escala de mèrits artístics? El que ens espera pot ser espantós, però alhora engrescador. Estarem disposats a llegir ficció creada per IA? Més enllà de la primera novetat i el mèrit inicial d’haver fet un estri capaç d’escriure genuïnament: tindrà interès el que pugui arribar a concebre? Què busquem quan comprem una novel·la d’un autor o autora que ens agrada? Més enllà d’una escriptura –i del plaer que ens provoca la prosa d’un autor–, no comprem també la participació amb un relat humà, és a dir, en la visió que una persona concreta té de les coses?
La màquina pot simular el que vulgui o la programin per fer, però si no ens enganyen, sempre sabrem que allò ho ha escrit una màquina. I no dubto que la màquina ho pugui arribar a fer amb molta gràcia, i amb encert, i fins i tot amb molt mèrit literari, o fins i tot amb innovació formal respecte a una determinada tradició… Però: ho llegirem? Hi haurà mercat per a una literatura excel·lent i no humana, en un moment en què ja no hi ha mercat per a l’excel·lent i humana?
Més enllà de la sorpresa o la novetat d’una primera novel·la que sigui jutjada com a 'excel·lent' per la crítica humana –cosa que encara no hem vist–, què pot arribar a passar després? Hi ha un conte de Roald Dahl sobre unes màquines que són capaces d’escriure la següent novel·la d’èxit dels autors més venuts del món, però el negoci consisteix a vendre-se-la a ells perquè no hagin de fer feina.
