Mirar el paisatge no és una pèrdua de temps ni una activitat exclusiva de gent bucòlica, apàtica o peresosa. Tampoc no és una curolla pròpia de persones infectades de lirisme arcangèlic. Pot tenir una part de tot això, cert, però també hi ha maneres de mirar el paisatge més actives i dinàmiques, perquè el paisatge és una de les pàgines més expressives on podem llegir la nostra història. El paisatge el feim les persones a partir d’un escenari bastit per altres persones anteriors a nosaltres. La florida dels ametllers no s’exhaureix en una imatge fixa per a gaudi de quatre amics. Quan deim que el paisatge és història és perquè, per exemple, aquests ametllers que ara comencen a enramellar-se per emocionar les nostres terres i els nostres cors, ens parlen de com tanta bellesa floreix de tanta feina, de tantes d’esquenes desronyonades a les cloves del nostres camps; i anuncien una collita que és un dels treballs agrícoles més incòmodes, feixucs i enfitosos. Però, ara per ara, deixem-nos amarar la vista i la memòria d’aquesta florida, de tanta bellesa.
Antany venia gent d’arreu per contemplar els exèrcits d’ametllers (així els va veure Unamuno) en esclatar-hi la floració. És un dels episodis que crearen la imatge de l’illa de Mallorca arreu del continent europeu, una imatge que ja havien creat escriptors, pintors i fotògrafs a l’hora d’iniciar-se el turisme. Els emprenedors varen trobar molta feina feta. El paisatge, amb les platges i el clima, va ser un element decisiu per al creixement de la nova activitat econòmica. Ara sembla que ningú no se’n recorda.
Aquests dies, quan els primers ametllers ja decoren l’illa com una casa santa, també apareixen les noves clapes de gangrena, treballades per la 'Xylella fastidiosa', que degraden el paisatge i hi vessen truculència. El palimpsest de la terra mallorquina parla amb moltes veus i envia molts de missatges. Com ara mateix, quan ens transmet el seu enuig perquè els grans beneficiaris econòmics del paisatge no s’hagin ofert a tenir-ne cura. Què en pensarien tants i tants de jornalers, avantpassats nostres, gent de la nostra sang, si ara poguessin sentir el menyspreu vers la seva feina, la indiferència d’un poble que ignora que els ametlers floreixen perquè ells s’hi varen deixar l’ànima...
