L'extrem és al centre

El baròmetre del CIS de novembre transmet el missatge (o l'alerta) que s'estaria produint una migració de vot des del “centre”, representat per PP i PSOE, cap als “extrems”, ocupats per Vox i Unides Podem. S'insisteix així en la pretensió, falsa, que Vox i Unides Podem són forces equivalents pel seu extremisme. Succeeix, però, que Vox sí que és una formació d'extrema dreta, mentre que Unides Podem no és, de cap manera, una força d'extrema esquerra. No ho ha estat mai, però d'ençà que forma part del govern d'Espanya i de molts governs municipals i autonòmics, i que, per tant, participa també de l'entramat institucional espanyol, actua com una formació de centreesquerra amb alguns punts regeneracionistes i altermundistes. Però, en tot cas, Unides Podem és una formació perfectament integrada dins del sistema. Vox, a pesar que el parasiti, no: està —generosament— sufragada per empresaris i financers, i defensada per fiscals i magistrats afins, però el seu discurs —començant per la supressió de l'estat de les autonomies, o les retallades de drets fonamentals— va clarament en contra del sistema.

Encara serà més així, previsiblement, a mesura que prengui forma i força l'anomenat “efecte Yolanda Díaz” que esmenta Mireia Esteve al seu article en aquest diari, que ha de fer quedar definitivament enrere qualsevol idea de radicalitat relacionada amb Unides Podem: de fet, tot fa pensar que quedarà enrere fins i tot el nom mateix d'Unides Podem, a fi de desfer tot vincle amb les testosteròniques aventures de Pablo Iglesias, un polític valuós que es perdia per l'arrogància. La presència d'Unides Podem al govern ha servit, de moment, per impulsar decisions que difícilment hauria pres el PSOE tot sol (i molt menys encara en coalició amb Ciutadans), des de la reforma de la reforma laboral fins als indults, passant per les polítiques de memòria històrica o la insistència en la taula de diàleg. Són decisions i polítiques que sovint s'intenten fer passar per “radicals”, però que tenen a veure amb una certa idea de la societat del benestar i de la cohesió socials. Podrien ser assumides sense contradiccions per qualsevol govern socialdemòcrata, ara que el PSOE reivindica aquesta paraula. I aquestes aportacions, abanderades per una líder emergent com Yolanda Díaz, provoquen temor electoral tant al PP com al PSOE.

L'extremisme, a la política espanyola, l'aporta la dreta, i com més competeixen entre ells (també internament, com passa al PP entre Casado i Ayuso) més cap a la dreta se'n van. La idea de voler fer passar Unides Podem com una espècie de “Vox d'esquerres” es pot entendre com un intent de preparar el terreny per a la proposta d'una Gran Coalició entre PSOE i PP, que segurament tornarà a sonar a mesura que s'acostin les eleccions de 2023. Més ara, que Pedro Sánchez ja no disposa de Ciutadans ni d'Albert Rivera per intentar esquivar els pactes amb l'esquerra del PSOE. Però la Gran Coalició es veu ara més lluny que mai, justament pel radicalisme ultradretà del PP.