Europa i l'acollida de refugiats ucraïnesos

La Unió Europa va prendre dijous una decisió inèdita per unanimitat dels 27 ministres de l’Interior reunits a Brussel·les: aplicar la directiva de protecció automàtica temporal per a tots els refugiats ucraïnesos que fugen de la invasió russa. La comissària de l’Interior, Ylva Johansson, ho va qualificar de “decisió històrica”. L’aplicació de la directiva significa que els refugiats ucraïnesos tindran de manera automàtica un permís de residència i de treball, i accés a l’educació i a la sanitat públiques per un període mínim d’un any. L’acord no inclou els nacionals de tercers països que són ara a Ucraïna i que també fugen de la guerra. En el seu cas, la UE els ofereix facilitar-los la repatriació al país d’origen de cadascú. És una decisió necessària i a l’altura del repte que, per al projecte de la UE, és la invasió russa d’Ucraïna. Es llança un missatge a Vladímir Putin: Europa acollirà tots els ucraïnesos que calgui. És possible que Putin pensàs que la UE no reaccionaria de manera unitària ni militarment ni a la crisi de refugiats, com va passar amb els refugiats sirians el 2015, quan molts països es varen negar a oferir-los asil i fins i tot dins Alemanya, que va liderar l’acollida, hi va haver molta oposició.

Aquest fet ens ha de fer reflexionar sobre el doble criteri dels europeus en aquesta matèria, perquè sembla que estam més disposats a acollir persones de pell clara que de pell fosca, perquè els sirians o els afganesos que ara hi ha en camps en llocs com l’illa de Lesbos estan en la mateixa situació que els ucraïnesos. Tampoc són acceptables les imatges de policies polonesos no deixant entrar en sòl europeu persones d’origen africà o asiàtic, com estudiants nigerians, que eren a Ucraïna durant la invasió. La UE haurà de fer un gran examen de consciència sobre la que ha estat la seva política d’asil els darrers anys, i actuar en conseqüència.

Ara bé, ara s’ha d’acollir els ucraïnesos de la millor manera possible, i aquí el Govern haurà de ser ràpid i eficaç per coordinar-se amb el govern espanyol i organitzar el dispositiu d’acollida en el mínim temps possible. A les Balears hi ha importants col·lectius que treballen i llancen el missatge de ‘Volem acollir’, tot i que les dificultats administratives sovint no deixen que l’acollida es faci efectiva. Sabem, doncs, que la societat civil i les entitats socials estaran a l’altura per fer realitat l’acollida. Ara cal, doncs, que l’administració també hi estigui, perquè tot apunta que, malauradament, aquesta crisi s’allargarà en el temps. I l’acollida de refugiats, a més d’un deure ètic i moral, és també una palanca clau per derrotar Putin.