Et compres molts llibres!

PalmaSempre arriba el moment que algú que conec em diu “Et compres molts llibres!”. Després comença l’interrogatori: si me’ls llegesc tots, quants en tenc a la pila de pendents (‘la pila’ fa curt, tenc una prestatgeria de pendents), com ho faig quan no hi ha temps per a res, per què no els agaf de la biblioteca, on els pos, etc., etc., etc. De vegades, estic d’humor i don explicacions. Després em penedesc d’haver-me justificat. I no és pels llibres. És perquè són les meves coses, no fan mal a ningú i m’agrada fer-les.

Quant a l’argument que em gast molts doblers en llibres, normalment el fa servir algú que beu copes els caps de setmana, que compra tabac habitualment, que li agrada anar a la moda... Mentre em retreuen les meves despeses, pens què deuen gastar els altres en alcohol, en tabac i en roba. Però no dic res, perquè no m’agrada perdre el temps.

Compr llibres perquè llegir és una manera de viure: menj, dorm, respir i llegesc. Semblarà estrany, però els llibres estan repartits per la meva habitació, el bany i el passadís que tenc just davant. Vull que estiguin a prop meu. M’agrada l’olor que fan, quan són nous i quan són vells. Guard llibres des que era una adolescent, i els més ancians tenen les pàgines grogues i s’han d’obrir amb cura perquè no es facin malbé. Si fossin persones, potser patirien artrosi.

La meva llibreria habitual és un dels pocs llocs amables que trob a Palma, perquè no m’agraden les aglomeracions de gent i estic desenvolupant una fòbia de cada vegada més exagerada als renous. Allà dins, conec totes les persones que hi fan feina i aprofitam per parlar uns minuts, que normalment acaben amb una bona rialla.

Dins de la llibreria puc classificar les persones que veig: els qui compren llibres per obligació, els qui acompanyen el fill o la parella, els qui volen fer un regal bonic, els qui estan enganxats a alguna saga que els fa feliços, els de caràcter més intel·lectual, els qui cerquen una cosa molt concreta, els maniàtics, els despistats... És com si fos el meu hàbitat natural.

En arribar a casa, pos els nouvinguts on toca. I, quan em queden menys de 100 pàgines per acabar un llibre, faig voltes per agafar el següent –aquesta és una norma sagrada. No som jo qui tria la lectura següent, són els llibres que em diuen a qui li toca. En realitat, hauria de dir que compr llibres perquè em fan més feliç que les persones –fills meus, això no va per vosaltres!