Estructura, reconeixement i estimulació

Diuen els experts en conductisme que per moure les persones cap a l’acció és fonamental emprar tres eines. La primera és l’estructura, que vol dir conèixer les regles de joc, tenir informació sobre com estan organitzades les coses; reconèixer les seves capacitats, i, finalment, tenir incentius que estimulin l’acció. L’important és que sense l’estructura les persones no actuem. Ens aturem i esperem perquè no tenim orientació ni dades ni punts de referència. Posem el cas d’una visita a un parc d’atraccions. Si primer no entenem com funcionen les cues i quines atraccions estan incloses amb l’entrada i quines s’han de pagar a banda, els horaris i les indicacions d’edat mínima, no ens podem posar en marxa. Necessitem estructura abans que res. Sense estructura, la gent, senzillament, es bloqueja.

Explico això perquè amb el calendari de vacunació la manca d’estructura és al·lucinant. No tenim ni idea de quan ens vacunaran. Quina és la data aproximada. Si rebrem la d’una o la de dues dosis. Sense aquesta informació, les persones no podem fer plans de viatges, vacances, temes professionals, desplaçaments o senzillament saber quan tindrem llibertat de moviments. Aquesta manca d’informació afecta més del que es pensa l’activitat econòmica: seguim virtualment confinats, sense saber quan podrem fer vida normal.

Sovint no ens adonem que en economia tan important és la realitat diària com l’expectativa. El saber quan podré fer tal cosa o tal altra allibera l’estalvi i el transforma en despesa o inversió. Ja sé que no es poden fer plans quan laboratoris com ara AstraZeneca incompleixen el calendari d’entregues. Les autoritats no volen dir una data que no puguin complir. Doncs s’equivoquen. Els ciutadans som plenament conscients que no depèn de les autoritats que un calendari comunicat públicament es pugui assolir. Si s’ha de canviar, ja el canviarem, però mentrestant necessitem un mínim d’estructura.

No sabem si ens vacunaran en un mes, dos, tres o a finals d’any. Així és molt difícil que l’activitat econòmica es posi en marxa. Ni que sigui amb un interval d’error, hauria de constar, per a grups d’edat fins als més joves, la data aproximada de vacunació.