Espoli neoliberal

Acollir turistes fins a l’extenuació i fer negoci, especular i vendre el patrimoni natural, cultural, tangible, intangible, immoble, material, comú… el que sigui, i al cost social i ecològic que sigui. 

Qualsevol diria que els nostres governants han entrat a les institucions talment uns saquejadors dels béns comuns i públics, no per ells (com tants altres lladres predecessors que prevaricaven i cobraven comissions en episodis de corrupció política que han marcat la història d’aquesta petita terra), sinó d’una manera més àmplia i sofisticada: accedir al poder per articular –o desarticular, segons el cas– les lleis necessàries per fer-ho possible, per fer-ho legal, perquè no sigui delicte, perquè no sembli un robatori. Però ho és. Les polítiques del Govern Prohens no tenen precedents en la història de la nostra comunitat autònoma (o esdevenen tímids precedents en establir la comparativa), tant per materialització de les polítiques neoliberals més descarades, com per la multitud de fronts que s’han atrevit a tocar per desmuntar (lleis, marcs normatius de planificació, absolucions sistemàtiques…); també per l’acceleració amb la qual ho fan; i per la magnitud de la desfeta regulatòria que ha costat anys aixecar i que en tornarà a costar altres tants, d’anys. I potser no només anys sinó doblers, perquè voler revertir algunes de les operacions més perverses de consolidació de drets urbanístics i patrimonials que es deriven de l’aplicació dels decrets llei Prohens no ens sortirà de franc a la ciutadania. Tots, o gairebé, s’han imposat a cops de decrets llei. Decrets llei que de manera cínica i perversa s’han escudat en la problemàtica social de l’habitatge (i no em cansaré de repetir-ho perquè em sembla significatiu i molt il·lustratiu del tarannà discursiu i polític de qui ens governa) o la simplificació administrativa, que utilitzen com a justificació per carregar-se garanties socials i ambientals. D’aquest modus operandi, en són excepció l’avantprojecte de llei agrària i la proposta de llei de ports, almenys de les que en tenguem coneixement fins ara. Volien impulsar, deien, una nova llei d’urbanisme, però per a qui i per a què si tanmateix pel que fa a l’ordenació territorial i urbanística han fet saltar els marcs normatius pels aires a cops de bombes de nous creixements, reclassificacions i amnisties. 

D’aquestes que no s’han fet per decret llei, però, l’únic que en difereix és la manera de tramitar-les. Es veu que per justificar l’avantprojecte de llei agrària ja no els servia l’excusa de l’habitatge. Degueren trobar que ja cantava massa i no han trobat altre motiu d’urgència (quan des del punt de vista ecològic seria la urgència màxima i prioritària!). Així que tranquil·lament han anat redactant el text, però no amb el que esperàvem ni els pagesos ni els ecologistes, sinó amb la mateixa filosofia que les normes que l’han precedida: carregar-se les garanties ambientals, enfocar el sòl suposadament agrari al negoci immobiliari, energètic i turístic i treure rendiment econòmic als ‘solars’ rústics, que consideren desaprofitats. Així tenim la llei agrària menys agrària de la història de les Illes Balears (i això que en Company ja ho havia intentat). Una llei que amb la sigla d’AC (Activitats Complementàries) va planificant passa a passa la substitució de l’activitat agrària per la immobiliària, turística o energètica, amb un missatge clar: produir aliments, sobirania alimentària i econòmica i resiliència futura, no surt a compte a qui té la propietat de les terres fèrtils de les Illes, per tant, anem a arreglar-los el negoci i els que venguin després ja s’arreglaran. 

El que estan fent és efectivament robar-nos la possibilitat de revertir l’economia (im)productiva que és la que, per vendre-ho tot i/o mercantilitzar-ho tot turísticament, ens expulsa, buida l’ànima del territori, i l’omple de grans i petits ‘magnats’ i altres pirates que aprofiten la finestra oberta d’aquest govern per omplir-se bé les butxaques. Perquè hi ha molta gent que ara mateix, mentre molts ens posam les mans al cap davant la desfeta, estan guanyant molts però molts de doblers, només amb les possibilitats que obrin les lleis d’habitatge, de projectes residencials estratègiques, de simplificació administrativa, agrària, de ports… i encara ens queden quasi dos anys de legislatura. 

Convé començar a obrir els ulls i entendre bé que no són polítiques per a la gent, que no pensen realment resoldre el problema de l’habitatge, ni tenir sobirania energètica, ni alimentària, ni un territori resilient, capaç d’enfrontar danes o el que sigui que estigui per venir. Ens volen cada cop més precaritzats, desprotegits, desposseïts i desarticulats per poder anar fent i després afuar-nos els odis racistes dels seus socis de govern per acabar de desfer la societat. Uns socis que els van de perles per justificar les bestieses que potser tots sols, no s’haurien atrevit ni a fer ni a dir. Convé ser conscients que ens estan saquejant el territori i les possibilitats de continuar-hi vivint i aixecar-nos ja ni que sigui per dignitat.