24/03/2021

Esplendor i desesperació

2 min
Fotograma d’El Gran Gatsby, estrenada l’any 1974 i protagonitzada per Robert Redford i Mia Farrow.

No hi ha res més difícil que definir les circumstàncies que influeixen en la recepció d’un autor. Són incomptables els escriptors que, tot i que en el seu dia van tenir èxit, ara estan completament oblidats. També hi ha un altre grup selecte d’autors que, desconeguts en el seu temps, aconsegueixen després l’atenció del públic. Però el més misteriós és quan les sorts diverses corresponen a una sola vida. I potser ningú personifica millor això últim que Francis Scott Fitzgerald, un home que triomfa imprevistament en plena joventut i que mor, jove encara, enmig d’una angoixant condemna personal. Amb tot, després arriba –després de la seva mort– una justa restitució: pocs escriptors moderns han tingut fins als nostres dies un favor tan estable com Scott Fitzgerald.

La llegenda de Scott Fitzgerald és tan abundant que sempre tenim la temptació de confondre la seva biografia amb les trajectòries literàries exposades en les seves cinc novel·les i més d’un centenar de relats. Per dir-ho d’alguna manera, l’autor va al davant de la seva obra, una cosa no tan infreqüent en la cultura moderna des de l’època de Lord Byron. Sigui com vulgui, el motiu central de la narrativa de Scott Fitzgerald és l’ascens i la caiguda dels éssers humans. Passa a El gran Gatsby però també a Tendra és la nit o En aquest costat del paradís, així com en els nombrosos relats que va escriure per a revistes o per a la indústria de Hollywood, que acabaria vampiritzant-lo. 

Com a mestre de la narració psicològica, és hereu de Henry James. També un dels motius centrals de James és l’ascens i la caiguda. No obstant això, en Scott Fitzgerald tot és més esplendorós i descarnat. Les recerques són sempre ansioses, siguin l’amor, la felicitat o el poder. Els personatges van desfilant: obstinats, anhelosos, triomfadors, condemnats. A ritme de jazz. Amb rius d’alcohol i onades de bogeria. Elegància i desesperació. Scott Fitzgerald va posar a la seva novel·la menys coneguda el títol que resumiria millor la representació: Hermosos y malditos.

stats