Escorçar la realitat

Una professora de català és amenaçada de mort a Mallorca, i a Madrid un tertulià (d’aquests que comencen les seves prèdiques dient “A mí lo que me preocupa mucho es...”) censura la professora diagnosticant una pèssima gestió del conflicte. I no és que es tracti d’un periodista especialment assenyalat pel seu anticatalanisme; és senzillament un senyor com qualsevol altra persona civilitzada –no amenaçaria ningú ni organitzaria aldarulls de banderes. És tan sols un ciutadà que, des de ben nin, deu haver viscut immers en aquesta manca d’interès per Catalunya que l’agermana amb tants de conciutadans seus. Hi ha molt d’anticatalanisme ocult que tan sols aflora en situacions límit. Així i tot, no és el cas d’aquest periodista, que, més que anticatalanista, seria un espanyol indolent en tot el que afecta Catalunya i, per extensió, les seves llengua i cultura sigui on sigui que es manifestin.

El seu testimoni ha estat dels més temperats que he pogut llegir o escoltar als mèdia centrals. Com passa sovint, aquesta temprança s’assoleix després d’escorçar la realitat, l’arbre de la vida. Però hi ha graus i classes: també és així com la senyora Inés Arrimadas, des del tobogan que la retorna al lloc d’on no hauria d’haver sortit mai, aspergeix un relat que prescindeix de les parts essencials de la veritat –Nietszche deia que la vàlua d’un home (d’una persona) s’amida per la seva capacitat de suportar la veritat.

Una vegada més, la veritat ha estat mutilada, amputada. Escorçada. Com, si no, es podrien arribar als extrems on s’ha portat l’incident si prèviament no se l’adequava al missatge de destrucció i de mort que ara sura també per damunt de la nostra illa? Deu ser per una mala gestió? És clar que no. I són moltes i molts els que més o menys sumàriament han acusat la ultradreta, però són quasi tants els que han passat per alt la tebior aparent amb què el PP (i una part del PSOE) han contemplat com corria la sang per l’amfiteatre de la política espanyola.

PD/ Per cert, les Nuevas Generaciones del PP, que demanaven l’expulsió d’Espanya de la professora, creixeran amb aquest esperit per dedicar-se professionalment a la política? Tampoc no passaria res si, en lloc de ser del PP, s’adscrivissin a la ultradreta encara més ultra.