Què escoltarà Felip VI a Montserrat
El rei ens visita. Es vol fer perdonar? No. El discurs del 3 d’octubre del 2017 el tornaria a fer. Estava en perill la unitat d’Espanya. El referèndum havia vulnerat la Constitució. La resta –que atonyinessin la mitja Catalunya que va anar a votar il·lusionada– era una qüestió secundària. No s’hi va referir aleshores ni s’hi referirà. Però sí que vol "normalitzar" la seva imatge a Catalunya. Vol ser el rei de tots els espanyols, també dels catalans que un dia van ser irredempts.
Per això ha triat anar al monestir de Montserrat, un lloc on tothom és benvingut: símbol de la catalanitat acollidora, d’una identitat mil·lenària oberta, d’una dignitat cívica pacífica. La regla de sant Benet es fonamenta en la idea de pau i en l’ora et labora. També anirà a Badia del Vallès, ciutat que representa la Catalunya que va acollir la immigració massiva espanyola al segle XX: vista des de l’aire, té forma de mapa d’Espanya. Es va construir entre 1970 i 1973 i la va inaugurar l’aleshores príncep Joan Carles el 1975, ara fa cinquanta anys. La va promoure la dictadura franquista, igual que la dictadura anterior (la de Primo de Rivera) havia promogut el Poble Espanyol a Montjuïc. És a dir, el rei visita un símbol de continuïtat de la catalanitat i un símbol d’espanyolitat de Catalunya.
A Badia del Vallès s’hi sentirà còmode. Com se sentirà a Montserrat? Què hi escoltarà? Hi escoltarà una reivindicació dels valors benedictins com a fonament de la resolució de conflictes: és a dir, un subtil retret indirecte a la seva actuació l’octubre del 2017. I, per reblar el clau, també haurà d'escoltar una reivindicació del fundador del monestir de Montserrat ara fa mil anys: l’abat Oliba (971-146), figura clau en la configuració de la nació catalana i en el pacifisme medieval.
Besnet del mític Guifré el Pilós, després de renunciar als 31 anys com a comte de Berga i Ripoll –el seu pare, Oliba Cabreta, també s’havia fet monjo i s’havia retirat de gran a Montecassino– i abans de fundar Montserrat, Oliba va ser bisbe de Vic i abat de Cuixà, de Sant Martí del Canigó i de Ripoll. Amb el suport del papa Sergi IV, va enfortir la vida monàstica a Catalunya: hi va promoure una disciplina austera i la connexió cultural amb el món àrab, tant pel que fa als avenços científics com a la recuperació del llegat grecollatí. El Ripoll d’Oliba va ser essencial en aquesta obertura cultural i representa, per tant, el contrari a la identitat tancada i defensiva que proclama Sílvia Orriols. El papa Silvestre II –l’occità Gerbert d’Orlach, filòsof i matemàtic que havia viscut tres anys a Ripoll– va introduir a Europa la numeració àrab, el concepte de zero i l’astrolabi gràcies als coneixements adquirits a Ripoll. També sembla que va viatjar a Còrdova i Sevilla.
Però encara hi ha una qüestió més important en la figura d’Oliba que haurà d’escoltar el rei Felip VI. Amb l’auge del sistema feudal, i per tant amb la privatització del poder, les disputes entre nobles, l’abús arbitrari dels pagesos –progressivament s’anaven convertint en serfs– i els xocs amb l’Església es van anar intensificant. Què va fer Oliba davant d’aquesta situació de crisi? Una acció de mediació i pacificació que es va acabar concretant en el moviment de la Pau i Treva de Déu. Ho va proposar al sínode d’Elna del 1022 i es va ratificar a Toluges el 1027. La Pau i Treva establia el dret de refugi en esglésies i sagreres (zona al voltant d’un temple) del dissabte al vespre fins al final de diumenge. Als sínodes de Vic del 1030 i el 1033 –aquest darrer, presidit per Oliba– es va ampliar del dijous al diumenge, i la protecció també es va fer extensiva als domicilis dels pagesos.
Amb l’esperit de la Pau i Treva, l’octubre del 2017 hauria anat d’una altra manera. No hi va haver mediació de la monarquia. Hi va haver justificació de la violència contra ciutadans pacífics. Si Felip VI s’hagués inspirat en l’abat Oliba, fundador de Montserrat, les coses haurien anat d’una altra manera i la seva figura no necessitaria "normalitzar-se" a Catalunya.
