Elogi de la porra
A Movistar van estrenar una sèrie sobre la policia repressiva de l’Estat. Es diu Antidisturbios i és prou bona; Rodrigo Sorogoyen és un molt bon director i guionista; amb aquesta sèrie va fer una feina excel·lent. Retratava tot un conjunt d’individus que treballen per a les forces de seguretat de l’estat espanyol i que, quan cal, han de treure les porres i atonyinar qui digui la comandància. Aquells homes no eren extraordinaris: eren fal·libles, dèbils, a vegades amb totes les tendències d’aquella ‘masculinitat tòxica’ que el director ja havia retratat a altres de les seves ficcions. Gràcies a la mirada cinematogràfica, però, te’ls feies teus, t’acabaven caient bé, i seguies la hipotètica història de la seva corruptibilitat; en el fons, feia bona aquella idea de Hannah Arendt de la ‘banalitat del mal’, que potser no era aplicable als nazis, però sí a uns cossos de seguretat ‘democràtics’ que es limiten a fer complir la llei sense fer-se gaires preguntes, per molt que això pugui implicar atonyinar la ciutadania.
La sèrie acabava amb l’arribada d’aquests personatges al port de Barcelona en ser enviats –com a membres de l’Operació Catalunya– a viure en aquell vaixell dels dibuixos animats, tot per evitar a cops de porra que es votés el referèndum català de l’1-O. Així, s’anunciava una segona temporada que, per desgràcia, no es va arribar a filmar mai. Potser perquè hauria estat massa comprometedora, o perquè a Movistar no es refiaven de la mirada humanista de Sorogoyen, que hauria pogut condescendir davant el relat oficial espanyolista que encara es reafirma amb la idea que les votacions s’havien d’aturar perquè eren il·legals i s’havia d’usar tota la força que fos necessària.
Però es veu que hi havia moltes imatges d’arxiu de l’operació policial real que va aqueferar aquella policia, també després de la sentència contra ‘el Procés’. I que n’han fet un reportatge que, pel que diuen, elogia sense gaire pudor aquella policia i la seva repressió. Ícaro es pot veure a Filmin, i, tot i que les crítiques no són gaire positives, no ha estat per raons estètiques o periodístiques que s’hi han posat en contra a les xarxes socials milers d’usuaris que consideren que la plataforma no ha d’emetre un contingut tan políticament contrari als postulats sobiranistes.
Que la policia espanyola no és independentista i que fins i tot va gaudir sàdicament d’aquella ‘feina’ no és una dada nova. Que hi hagi un reportatge que ho documenti, encara que sigui des de l’elogi o la propaganda, no deixa de ser significatiu i revelador, i dona més corda a les idees independentistes, més arguments a la reticència davant de tot allò que sigui ‘espanyol’ o injustament repressiu.
Els més abrandats han demanat que Filmin tregui el documental del catàleg (cosa que farà dia 31 de gener), o directament s’han donat de baixa de la plataforma –en tenen tot el dret–, decebuts davant d’un proveïdor de continguts que no consona (tampoc no hi ha consonat mai) amb les seves idees polítiques. A la seu física de Filmin s’hi han fet pintades. Ara haurem de veure si a Netflix, per exemple, tot el que s’hi emet està d’acord amb les nostres conviccions.