DGAIA, ensumar sang

Tal com era previsible, els partits han sospesat l'abast polític de l'escàndol de la menor violada i explotada sexualment mentre es trobava sota tutela de la Generalitat, i així, els grups parlamentaris ja han cursat les corresponents peticions per a la creació de comissions parlamentàries sobre el funcionament de la DGAIA. ¿Ho fan amb la finalitat d'estudiar a fons una qüestió tan delicada com l'acollida de menors i millorar sensiblement el servei, o potser per mirar d'utilitzar-ne les disfuncions per mirar de fer mal als respectius adversaris polítics? La pregunta ofèn. Per respondre-la, n'hi ha prou de fixar-se que inicialment cadascú demanava investigar la DGAIA durant el període de temps que més li convé: Junts vol una investigació que vagi del 2016 al 2020, mentre que el PSC, ERC i Comuns demanaven començar-la el 2011, quan encara hi havia consellers de CiU al Govern. Finalment Junts també ha assumit aquesta segona opció. Per la seva banda, el PP i Vox es reserven, com sempre, el naip d'acudir a la justícia i judicialitzar (llegeixi's empastifar) un assumpte que per si mateix ja és prou sòrdid.

És també de preveure que el terrabastall que s'endevina d'ara endavant s'allunyi a gran velocitat de qualsevol preocupació per les víctimes, ja sigui la d'aquest cas en concret o les dels molts altres casos que sens dubte s'han produït al llarg dels anys. Els fets d'ara a Catalunya recorden inevitablement els que van sorgir a la llum a Mallorca fa uns anys: una menor acollida per l'IMAS (Institut Mallorquí d'Afers Socials) havia estat també violada i utilitzada sexualment per una xarxa de pederastes que tenien els menors acollits per l'administració pública com a víctimes preferents, per fàcils. És una situació que es repeteix, i en la vulnerabilitat extrema d'aquests menors hi intervenen un munt de factors, que van des de la seva pròpia necessitat d'atenció i afecte fins a les externalitzacions del servei o la precarietat en què es troben molts dels professionals que el nostre sistema posa a treballar amb ells. En el cas de Mallorca, l'evidència d'aquest punt negre de la nostra societat va servir al PP per arribar a insinuar una xarxa d'explotació sexual de menors impulsada o consentida per Francina Armengol. El mateix PP va arribar també a dur l'assumpte fins a les institucions europees, per embolicar encara més la troca, i entre el partit de Feijóo i alguns estaments clericals van mirar d'usar-lo com a munició per despistar de l'escàndol de l'informe del Defensor del Poble sobre els abusos sexuals comesos per religiosos.

Cargando
No hay anuncios

Es vol dir amb tot això que assumptes dolorosos, delicats i sensibles com aquest, com més lluny es mantinguin de les màquines trituradores i generadores d'adrenalina fàcil dels partits polítics, millor. Als polítics i a les administracions els correspon administrar recursos i vigilar que es gastin correctament, i deixar fer feina als professionals i als experts. Les comissions, enteses com a simple escenari d'intercanvi de retrets partidistes, poden aportar molt més fum que llum.