Derogar la memòria, negar la dignitat
“El Partit Popular sempre compleix els seus acords”. Pacta sunt servanda, deien els antics. És l'argument que esgrimeix la presidenta Prohens per justificar que el seu partit hagi tornat a dir que sí a l'exigència de Vox, de derogar la Llei de memòria democràtica aprovada pel govern del Progrés, durant els quals es va donar un impuls important, i necessari, a les polítiques de memòria històrica. “Només faltaria, o ara coartarem que Vox presenti les seves propostes?”, hi afegeix Prohens, amb cinisme ayusista.
L'argument del compliment dels pactes podria quedar bé si no fos fals. La història de la relació de l'actual executiu amb la Llei de memòria democràtica és enrevessada: en un primer moment, el PP es va comprometre amb Vox a derogar-la, i aquest compromís es va incloure al famós document de 130 punts que recollien fil per randa tot el programa electoral de Vox, i que els peperos van signar a canvi de la investidura de Prohens. Després va venir el moment que Vox va rompre relacions amb el PP, i aleshores Prohens i el seu executiu van donar paraula als grups de l'oposició, el PSIB i MÉS, de no derogar la Llei de memòria democràtica a canvi de tenir el seu suport en la votació de dos decrets llei (no eren dos decrets llei qualssevol: eren els dos decrets llei que havien de corregir el desgavell creat pel mateix PP al Parlament, quan va votar “per error” un paquet d'esmenes de Vox que pràcticament equivalia a la cancel·lació de l'autogovern, començant naturalment per la legislació que protegeix la sempre odiada llengua catalana). Finalment, els acords amb Vox s'han recompost (després que l'homòleg de Prohens al País Valencià, el presumpte delinqüent Mazón, aconseguís aprovar els pressupostos i, per tant, sobreviure políticament, gràcies als vots de Vox), i ara el PP de les Balears torna a dir que sí a la derogació de la Llei de memòria democràtica. Aquesta vegada, pel que sembla, serà la definitiva. El PP argüeix que aquesta llei li és “indiferent”, una idea absurda que podria ser graciosa si no fos dramàtica.
Així doncs, el PP de les Balears compleix els acords, sí, però només el que subscriu amb Vox. Als partits de l'oposició els va enganar quan els va dir que no derogaria aquesta llei, els va utilitzar per obtenir els suports que necessitava puntualment en un moment concret, i prou. Per altra banda, tot el que passa entre el PP Balears i Vox Balears no depèn en cap moment de les seves pròpies decisions, sinó de les anades i vingudes de la política madrilenya. L'obediència dels governants de les Balears a les matrius de les seves formacions a Madrid mai havia estat tan absoluta i acrítica. Les seves paraules són argumentaris que reben per correu electrònic, les seves actuacions són ordres arribades de la capital del Regne. No hi ha més.
O sí que hi ha una cosa més. Enmig de tot això, hi ha un president del Parlament imputat i pendent de judici per un delicte d'odi, una situació democràticament i institucionalment insostenible que Prohens també intenta justificar apel·lant al compliment dels pactes. Ser president o presidenta del Govern balear és el màxim honor al qual pot aspirar qualsevol polític mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer, i el seu primer deure no és complir acords amb feixistes, sinó servir la dignitat dels ciutadans i de les institucions. Derogar la Llei de memòria democràtica, i mantenir Le Senne a la presidència del Parlament, és una ofensa doblement greu a aquesta dignitat. És, de fet, la seva negació. Prohens pot amagar-se en el doble i el triple llenguatge del trumpisme de províncies, però ha de saber que, en el cas improbable de ser recordada, ho serà per aquesta indignitat.