La dependència del cotxe, un llast per al futur de les Illes

A les Illes Balears la dependència del cotxe s’ha establert de manera tan natural que sovint no la qüestionam. Per a molta gent, el vehicle privat és la primera opció per a gairebé qualsevol desplaçament, encara que sigui per recórrer distàncies que es podrien fer a peu o en bicicleta. Convertir el cotxe en una extensió del propi cos parla d’una societat que durant dècades ha entès la mobilitat com una cosa individual i no com a bé col·lectiu.

No és casualitat. Les Balears desmantellaren fa gairebé un segle bona part de la xarxa ferroviària, que connectava comarques, i apostaren per un model de carreteres i autopistes que ha condicionat la nostra manera de moure’ns. Els recursos públics s’han destinat a fer més fàcil i còmode l’ús del cotxe: noves vies, més rotondes, més aparcaments. El transport públic, mentrestant, ha crescut a batzegades, amb mancances estructurals que encara patim.

És cert que en els darrers anys s’ha avançat. I la gratuïtat del transport públic ha suposat un punt d’inflexió, amb un gran increment d’usuaris: només el primer mes del 2023 –el primer de la gratuïtat–, l’EMT de Palma va registrar un 54% més de passatgers. Però, malgrat aquesta dada esperançadora, les limitacions continuen sent evidents. A Mallorca hi ha encara una quarantena de pobles sense connexió amb el municipi del costat; a moltes zones rurals, el bus no hi passa, i de nit el transport públic és pràcticament inexistent. Si un ciutadà vol sopar fora i tornar a casa sense cotxe, no pot fer-ho. Això no només genera desigualtat territorial –entre qui pot moure’s i qui no–, sinó que perpetua una manera d’entendre la mobilitat que ja no és sostenible. No podem continuar pensant que l’única manera d’arribar a un lloc és amb el nostre cotxe. Cal invertir, i molt més, en alternatives: més rutes, més freqüències, més tren. Però també cal fer que el transport públic sigui atractiu, amb aturades dignes, punts d’informació, puntualitat i, entre d’altres, connexions segures i eficients. Ha de ser, literalment, una opció millor que el cotxe.

Ara bé, el canvi de model no vindrà només per decret. Requereix una transformació cultural profunda. Cal entendre que moure’s de manera col·lectiva és més intel·ligent, més econòmic i més responsable amb el territori que compartim. Les Illes no es poden permetre continuar ampliant carreteres com si no hi hagués límit d’espai ni de recursos. No hi ha lloc per renunciar a un model de futur més sostenible.

La mobilitat és una expressió de com entenem la vida en comunitat. Si volem unes Illes més habitables i més cohesionades, hem de desfer la dependència del cotxe i apostar decididament per un transport públic eficient, amable i competent. És la via més ràpida i segura per avançar cap a un territori més sostenible i una ciutadania més lliure.