Ultradreta i tirania: els perills de votar governs extremistes
Les enquestes diuen que hi ha una proporció creixent de joves que volen votar la ultradreta. Potser s’haurien de preguntar què faria l’extrema dreta si, per exemple, Trump dictés que seria bo que pel bé de l’Imperi no només es retallessin les beques per estudiar, és a dir, apujar la despesa militar fins al 5% del PIB, sinó que també es tornés a fer el servei militar obligatori. També haurien de saber que si això ja no els agradés tant i es volguessin manifestar, llavors l’extrema dreta no els ho deixaria fer pel bé de l’Imperi i del servei d’Espanya al vassallatge de l’Imperi. Qui els defensaria, llavors, de la tirania? Ningú, llevat que ells mateixos es tornessin a organitzar per poder defensar els seus drets i llibertats tan absurdament perduts per aquells que poden gaudir de la democràcia avui i prefereixen votar la tirania per a demà.
L’exemple de l’Imperi Romà: tirania vs govern bo
Potser haurien de saber que la història de l’Imperi Romà és una història de tirania. Del total de 160 emperadors romans d’Orient i Occident, la història només n’ha acreditat una dotzena com a bons governants, mentre que la gran majoria varen governar com uns tirans mediocres o simplement dements. Dels gairebé 500 anys de l’Imperi d’Occident la història només destaca uns vuitanta anys com l’edat d’or de l’Imperi amb Nerva, Trajà, Adrià, Antoni Pius i Marc Aureli. Només durant aquest període l’economia prosperava, l’administració era estable i amb una corrupció raonable, i l’Imperi estava relativament en pau. La resta és una història de corrupció, violència i tirania que només hem pogut superar gràcies a la Il·lustració, el segle de les llums i del triomf de la raó i de la democràcia en derrotar la tirania. Gràcies a això, quan hem tingut un mal governant, simplement votant —i no fent la revolució i vessant sang d’innocents—, el podem canviar i s’ha acabat!
Que aquest perill de caure en mans de governants dolents o simplement mediocres és una regla d’or que encara es compleix és un fet i l’única vacuna que tenim és la renovació de càrrecs dolents per altres que ho poden fer millor cada quatre anys. De fet, això és el que s’expressa al llibre L’hora dels depredadors, de Giuliano da Empoli, en comparar la salut política actual amb el món de les sèries polítiques, on The West Wing representa la millor manera democràtica de fer política com una competició virtuosa entre persones generalment competents i benintencionades; House of Cards representa la política com una jungla hobbesiana en la qual no hi ha ningú innocent i en què l’única regla és la supervivència; The Thick of It Veep representa la vida política tal com és: una comèdia d’errors permanent, en la qual uns personatges, gairebé sempre inadequats per al paper que han de representar, que intenten sortir-se de situacions sempre inesperades, sovint absurdes, de vegades, ridícules. Segons Da Empoli, a la política actual, la probabilitat de trobar situacions The West Wing és d’un 10% d’un 20% de House of Cards i d’un 70% de The Thick of It Veep. Per tant, amb aquests percentatges, necessitem sistemes oberts democràticament per obrir finestres i fer córrer aires més sans. La tirania a bloquejar el recanvi no és cap opció i el més probable és que perpetuïn en el poder els més mediocres, corruptes i dolents!
La vacuna contra la tirania: ciutadania alerta i democràcia activa¡
El perill de caure en la tirania és permanent. Cal recordar les paraules del president Eisenhower en el seu discurs d’acomiadament de la presidència del 17 de gener del 1961: “(...) Només una ciutadania alerta i ben informada pot compel·lir la combinació adequada de la gegantesca maquinària de defensa industrial i militar amb els nostres mètodes i objectius pacífics, de manera que la seguretat i la llibertat puguin prosperar juntes (...) També hem d’estar alerta al perill igual i posat que la política pública pot caure captiva d’una elit científicotecnològica (...) Volem que la democràcia sobrevisqui per a totes les generacions que han de venir, no que es converteixi en el fantasma insolvent del demà (...) Junts hem d’aprendre a solucionar les diferències no amb armes, sinó amb intel·ligència i propòsit decent”.
Hom té la sensació que avui tenim una ciutadania alienada pel consum i la desinformació de les xarxes socials dominades per les grans corporacions americanes al servei de l’Imperi; que el complex tecnologicomilitar en mans d’aquestes mateixes corporacions americanes han pres el poder a Washington, i que avui la cara més descarada de l’Imperi americà ja es mostra sense complexos en un món de depredadors.
El passat divendres 9 de gener, a la felicitació de Nadal al cos diplomàtic al Vaticà, Lleó XIV va dir: “Hem de defensar la cultura de la pau en una era de depredadors” i a continuació va recordar l’obra de Sant Agustí La ciutat de Déu, on es diu: “Dins aquest món de bàrbars hem de resistir amb els valors cristians de justícia i pau”, justament els mateixos valors que defensa la Carta de les Nacions Unides. També es diu: “Per les seves obres els coneixereu...”, els que defensen els tirans!