Cultura política
Falta no res per al final de la legislatura i això ja es nota en l’acció i la comunicació dels partits polítics, tant els del Govern com de l’oposició. Mai havia tengut la sensació de tants equipaments (una parada de metro, un PAC, una paperera, un fanal, tant és!) anunciats i inaugurats per hora i, al mateix temps, d’una oposició tan crispada i situada als antípodes de la realitat dels carrers. Mentre uns presumeixen de vuit anys de govern progressista, amb les seves llums i ombres, els altres perboquen tot allò que poden, amb raó i sense, damunt les lluentíssimes plaques acabades de descobrir. Però… i la cultura? Què ha passat, en l’àmbit de la cultura i la literatura durant aquests darrers anys?
Primer de tot, el que ha passat durant els darrers vuit anys són cinc consellers de Cultura i tres directors de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) diferents. També la desaparició dels ajuts a la mobilitat del mateix IEB perquè els nostres creadors viatgin fora de les Illes, o la incapacitat d’aquesta mateixa institució, juntament amb els consells insulars d’Eivissa i de Formentera, d’integrar-se al programa 'Lletres compartides', un intercanvi més que necessari entre els diversos territoris del domini lingüístic. Per no parlar de la manca d’actuació per part de l’Ajuntament de Palma davant la notícia flagrant que una obra traduïda del castellà hagi guanyat el Premi Joan Alcover de poesia, una possible vulneració de les bases del guardó que el consistori continua sense resoldre.
Malgrat això, no tot són males notícies: el mateix IEB ha posat en marxa uns ajuts a la creació literària reclamats pels autors durant anys i que ara són un exemple de bones pràctiques en polítiques de suport a la creació, i també cal destacar la bona tasca de la Fundació Mallorca Literària, no només a l’hora de difondre i celebrar la nostra literatura amb actes arreu del territori, sinó també per la seva implicació a 'Lletres compartides', juntament amb l’Institut Menorquí d’Estudis i el Consell Insular de Menorca. Així mateix, també cal felicitar-nos per la presència ininterrompuda, durant aquests vuit anys, del Govern de les Illes Balears al consorci de l’Institut Ramon Llull, i la incorporació més recent de l’Ajuntament de Palma, visibilitzant-se, com hauria de ser normal, com una de les grans capitals de la cultura als Països Catalans; una notícia excel·lent per a la projecció de la nostra literatura i la nostra cultura a l’exterior.
Hi ha llums i ombres; sobretot, molta feina per fer. Veurem si entre tanta gesticulació de precampanya i de campanya els potencials responsables de les polítiques culturals sabran seduir un col·lectiu, el dels autors i els creadors, que sol sortir malparat dels vaivens de la política institucional. No és tan complicat: just demanam una política cultural clara, estable, autocentrada i coherent. D’un color o un altre, la cultura sempre és política; faltarà veure si la política sempre sap acompanyar així com toca el fet cultural.
