02/06/2023

Les coses al límit (encara més)

Unes eleccions i els dies immediatament posteriors són un bany de realitat, i més si els resultats han estat contundents com ho són els del 28-M. No només han parlat clar les urnes, sinó bona part dels col·lectius, més empresarials que no socials, certament. Els de la petita i mitjana empresa demanen més creuers. Els d’Habtur, tota la llibertat del món per al lloguer turístic. Els bars volen triar si deixar fumar o no a les terrasses (encara falta que demanin més terrasses damunt el Born, però tot arribarà). Uns altres demanen que es reverteixi l’adaptació per a vianants d’alguns carrers. També s’ha sentit ja que es puguin fer moltes casetes a foravila perquè hi visquin els joves. No hem sentit els dels camps de golf, ni –crec– la patronal de la construcció, però sí els que s’oposen a les limitacions que anava a posar la Llei de l’habitatge. El tramvia a l’aeroport sembla segur que no es farà, s’eliminarà el carril VAO i l’actual limitació de velocitat a la via de cintura. Cotxes i més cotxes.

Si les coses a les Balears ja estaven al límit, fins al punt que els mateixos que ara demanen més i més, i més “d’allò meu”, es queixaven dels embossos o de la saturació de les platges, amb tanta demanda multiplicarem totes les xifres. Hauríem de pensar molt bé on ens ficam amb aquesta liberalització desenfrenada: tant se’ns demana, tant oferim. Ja hauríem de saber que la demanda no té límits –ara els americans venen a casar-se a Mallorca, perquè els hem posat l’avió– i les illes són un atractiu il·limitat. El seny només pot ser el nostre, però sembla que la societat de les Illes es vol posar una bena als ulls i no pensar en els problemes que vendran (encara més), d’aigua, d’energia, de qualitat de vida, quan s’hagin obert totes les portes que ara s’estan picant.