La 'conxorxota' dels imbècils

Manllevo aquest títol de l’article del llibre de poemes i notes disperses La policia irà de bòlit (Documenta, 2025) de l’eximi Enric Casasses, perquè la prosa poètica de l’autor és una invitació a mirar-se la vida en general, i la vida en català en particular, amb la desinhibició de qui ho veu clar i sap dir-ho, que és el posat que cal adoptar per anar pel món quan triomfen l’histrionisme personal, la indecència política i el feixisme cultural.

La portaveu de Vox al Parlament balear, un partit que acaba de pactar els pressupostos amb el Partit Popular, considera que el català no és la llengua pròpia de les Balears, i l’oposa a la "llengua mallorquina, que sabem tots que és anterior a la catalana", notable afirmació que és llàstima que hagi fet tard i no hagi arribat a temps d’enriquir l’argumentari del PP contra el català a la UE, en el que hauria estat una extensió natural del gran treball en equip que estan realitzant ambdues formacions.

Ara ja és urgent que la historiografia s’ocupi d’un enigma sense resoldre que té el món bocabadat: les varietats del català que es parlen a les Illes (igual com les del País Valencià) van arribar a tots dos territoris molt abans que els primers pobladors procedents de Catalunya. Ves per on, l’Edat Mitjana és, encara, una capsa de sorpreses.

A casa, això abans ho resolíem amb un "brams d’ase no arriben al cel", i encara que els brams d’ase continuen sense arribar al cel, arriben a l’opinió pública amb formes de comunicació descarades i provocadores, i la cultura ho ha d’assenyalar, perquè quedi constància dels susdits brams.