De l’entrevista de Saladrigas (Barcelona, 1940-2018) a Ferrater Mora (Barcelona, 1912-1991) a Destino (31-III-1973). Traduïda per Josep Alemany a Paraules d’escriptors (Galàxia Gutenberg). Aquest dissabte fa anys moria Saladrigas, escriptor i crític. El dia 30 serà l’aniversari del naixement de Ferrater Mora, autor de Diccionario de Filosofía (Mèxic, 1941) i Les formes de la vida catalana (Xile, 1944).
Josep Ferrater Mora o la senzillesa, diria a tall de definició concisa. Perquè sempre que he tingut la sort de conversar llargament amb el professor Ferrater Mora, en els estius consecutius que fa acte de presència a Barcelona, m’ha meravellat la seva senzillesa. En la indumentària, monòtonament elemental; en la parla antiretòrica, antipedant, antiacadèmica, antivaporosa, antiemfàtica; en la manera d’oferir l’amistat, oberta, però sense donar-se del tot, amb un lleu distanciament que no aconsegueixes detectar fins que més tard sotmets a reflexió la figura del teu interlocutor; en l’enfocament de les qüestions més àrdues en matèria filosòfica, reduint els termes abstractes als vocables més exactes i clarificadors que es poden utilitzar sense desvirtuar el contingut de les idees. Ferrater Mora o la naturalitat, goso insistir per si la transcripció de la primera imatge no fos prou contundent. “Miri –diu–, al llarg de la meva dilatada activitat intel·lectual hi ha hagut diversos propòsits, o, més ben dit, diguem que han coexistit diversos propòsits, principalment filosòfics, és clar. El més convenient és dividir-la en dos grups a fi d’evitar confusions empipadores: la meva obra filosòfica, estrictament filosòfica, que aborda qüestions diguem-ne tècniques, i la resta, que té un caràcter més literari. Per exemple, dins d’aquesta última he fet una mica de periodisme. Bé, més que periodisme, segons el conceben els professionals que dia rere dia fabriquen els diaris, em refereixo a les col·laboracions sobre o a l’entorn de qüestions que desperten en mi un cert interès. [...] Ha estat una mena d’etapa intermèdia en les meves activitats normals que m’ha permès descansar”. [...] L’obra del filòsof Ferrater Mora és molt coneguda en els medis intel·lectuals d’arreu del món i, per tant, també ho és l’evolució experimentada pel seu pensament des de la primera obra, Cóctel de verdad, del 1935, fins a El ser y el sentido, Las palabras y los hombres o l’encara embrionària Cambio de marcha en filosofia, que intueixo de positiu interès per desvelar cap on el portarà la trajectòria filosòfica, cosa que, un cop més, provarà de reflectir en lletra impresa. Hi ha altres aspectes de Ferrater Mora, no sé si més essencials o no, però, en tot cas, no tan coneguts, que m’estimulen l’interès. “No, és clar –diu, amb un lleu somriure–, el meu cine no té res a veure amb la filosofia analítica. El que passa és que el cine m’apassiona, m’interessa diria que des de sempre [...] Fins ara he fet pel·lícules com Vida quotidiana, història d’un suïcidi frustrat; De tornada a l’escamot d’execució, en la mort d’un revolucionari”. [...] “Dirigeixo el Departament de Filosofia del Bryn Mawr College. Hi vaig arribar el 1947. Havia passat la frontera francesa el 1939. Tenia 26 anys. Vaig anar a Cuba i d’allí a Xile fins a aconseguir una beca per als Estats Units” [...].