El conill dolent fa mallorquinisme
El seu nou àlbum és un crit contra la gentrificació, la massificació i la destrucció desfermada del territori i la identitat de l’illa. S’inspira en les músiques d’arrel i les mescla, al mateix temps, amb sons, ritmes i estils de la contemporaneïtat. Canta, entre d’altres, perquè la padrina no hagi de deixar ca seva per mor de l’especulació immobiliària. Canta les seves platges, els seus paisatges, canta la festa, la dansa, l’amor. Canta les partides de dòmino que juga amb el seu padrí. Defensa, amb cada vers, el país i la seva gent.
Tot i que també hi encaixaria, no: això no és una descripció del fabulós Nostàlgia Airlines (2024), de Maria Jaume, sinó del disc que acaba de publicar Bad Bunny. Amb DeBÍ TiRAR MáS FOToS, sembla que el cantant porto-riqueny ha coronat un altre cim de la seva carrera musical i que, a més, ha despertat tot un fenomen d’autoestima entre la gent de Puerto Rico. I escoltant-lo aquests dies (en bucle, ho confés), no puc evitar pensar que, quan parla de ca seva, aquest ‘conill dolent’ també fa mallorquinisme.
El disc comença amb NUEVAYoL, una de les peces més potents, a ritme de salsa, que parteix d’un sample de Si te quieres divertir (1975) d’El Gran Combo de Puerto Rico. “Si te quieres divertir / con encanto y con primor / solo tienes que vivir / un verano en Nueva York”, diu, i tot d’una em transporta al pont de València fins a Mallorca que volien construir Los Mismos, o als “paisajes lindos” que cantava Bonet de Sant Pere i que Maria Jaume, al disc citat, també s’ha fet seus. Són les bandes sonores d’una migració i d’una turistificació massiva, respectivament, lubricades pels sempre suggeridors aires del Carib.
Però si parlam de connexions entre Borinquen (el nom de Puerto Rico en llengua taïna) i Mallorca, la cançó que crida més l’atenció i parla més clar és LO QUE LE PASÓ A HAWAii: “Quieren quitarme el río / y también la playa, / quieren el barrio mío / y que abuelita se vaya. / No, no suelte’ la bandera / ni olvide’ el lelolai, / que no quiero que hagan contigo / lo que le pasó a Hawái”. Perquè obviant l’absència de cabals estables d’aigua a les nostres illes, aquesta mateixa lletra podria haver estat escrita en català per un dels nostres cantautors o compositors.
Amb l’arribada al poder de Trump i Musk i la internacional feixista en plena efervescència, en un mapa ple de guerres i silencis massa eloqüents, a estones pareix que el món s’acaba. I em deman si, en aquest context, els mallorquins podríem aprendre qualque cosa del poble porto-riqueny, que ha sabut resistir davant l’imperialisme espanyol, fins fa quatre dies, i el ianqui, encara ara, a base de salsa i reggaeton. Totes dues illes som destinació turística. Som dos paradisos per a la gentrificació. Som societats i cultures castigades que, malgrat tot, existim. I pens que Bad Bunny, aquest conill dolent, sense saber-ho ha fet un disc sobre nosaltres. Jo ho tenc ben clar i he decidit fer cas al lema: sigui reggaeton o bé una jota, la fi del món m’agafarà ballant.