La classe treballadora de les Illes Balears necessita seguretat
En un moment reivindicatiu, en el qual les persones treballadores de les Illes necessitem més seguretat que mai, arriba el primer de maig. Un primer de maig ple de reivindicacions per conservar allò que tant ens ha costat aconseguir i lluitar per un futur més segur per a la classe treballadora.
Les elits econòmiques i alguns dels nostres governants ens volen fer creure que ja no hi ha precarietat a la comunitat autònoma balear perquè les dades d’atur estan en mínims històrics i les xifres de persones afiliades a la Seguretat Social no fan més que créixer. Res més allunyat de la realitat. Aquestes dades reflecteixen el bon moment econòmic per a les empreses instal·lades a les Illes, però de cap manera indiquen que les persones treballadores tinguem més recursos que fa uns anys.
Si entenem que la precarietat significa que els treballadors i treballadores tenen poques garanties d’estabilitat i escassetat de recursos, podem assegurar que avui la classe treballadora de les Illes viu més precària que abans.
Tot i que gràcies a la lluita sindical algunes variables han millorat, per exemple, la normalització de la contractació indefinida, l’excepcional pujada del salari mínim, la millora de convenis sectorials com el de transport de mercaderies i l’acord de pensions, entre d’altres, hem de ser conscients que la lluita no ha acabat. No hem de permetre que ens arrabassin aquests drets aconseguits com va succeir no fa tant, defensar-los davant qualsevol temptativa d’atac dels poderosos i continuar reivindicant per rectificar aquells factors que ens fan pobres avui dia.
També cal incidir en el fet que l’escassetat de recursos està evidenciada per la minva del poder adquisitiu que estem patint a causa de l’augment dels preus del béns de primera necessitat com són la cistella de la compra i l’habitatge. No pot ser que tenir un lloc on viure sigui un luxe que no tothom es pot permetre. No pot ser que hàgim de sacrificar una alimentació saludable per poder arribar a final de mes. No pot ser que tot i tenir una feina no puguem viure dignament. Això també és precarietat.
No ens podem oblidar de la xacra de la sinistralitat laboral. Anar a treballar cada dia no pot suposar posar en risc la nostra salut física i mental. El sindicat també ens protegeix enfront dels abusos de jornada, les càrregues de feina excessives i les insuficients mesures de prevenció de riscos laborals. Quan l’empresariat parla d’absentisme confon tota inassistència al lloc de feina. Els permisos legalment reconeguts o les baixes per malaltia són un exemple del que l’empresa considera absentisme i res té a veure amb el fet de faltar a les obligacions professionals sense causa justificada. El sindicat ho denunciem, avisem que no tot val i que no permetrem cap retrocés en aquests drets.
Davant de tot això, la feina del sindicat continuarà essent donar seguretat a la classe treballadora. Estem i estarem atents a qualsevol acció política o empresarial envers els nostres drets i continuarem creant proposta per millorar les condicions de vida de la classe treballadora i desmuntant el relat que ens volen transmetre que tot va bé i no cal demanar més. Això ho farem entre tots, la classe obrera junta i organitzada. Perquè així som forts i ens hauran d’escoltar. Per tot això estem obligats a sortir al carrer aquest Primer de Maig per conservar allò aconseguit i guanyar el futur.