Celestí Alomar, la raó i la força
Celestí Alomar ha mort a 76 anys i deixa un buit molt gran com una època. Va fer i ser moltes més coses, però serà recordat com el conseller que va implantar l'ecotaxa a les Balears. Això ho va fer en la seva etapa com a conseller de Turisme del primer govern del Pacte de Progrés, un govern que va haver d'aguantar les crítiques més ferotges durant la seva existència –dels adversaris, però també dels més propers– i que ara, passats 25 anys, molts valoren i enyoren, i amb motiu. El primer Pacte de Progrés de les Balears va governar de l'any 1999 al 2003. En poc temps, les morts del president Francesc Antich i del vicepresident Pere Sampol, i ara del conseller Celestí Alomar, suposen la desaparició prematura de tres persones clau en la història política recent del país. Escric 'prematura' perquè, encara que tots tres rondaven o passaven els setanta anys, la mort d'aquells que treballen de veres pel bé comú sempre és prematura.
El Pacte de Progrés va ser el primer govern progressista que van tenir les Balears i va ser pioner en moltes coses, aquí i a l'estat espanyol. L'ecotaxa que va impulsar Celestí Alomar es va avançar al seu temps en unir polítiques turístiques amb polítiques mediambientals serioses. Alomar entenia aquest impost com una eina d'autogovern i de cohesió social. Li va valdre una fatwa, una guerra dels hotelers, un sector econòmic amb pretensions més de casta que de lobby.
En aquests darrers anys he tingut el goig de conversar algunes vegades amb Celestí Alomar i de sentir-li explicar com un d'aquells hotelers el va encalçar per les escales del Consolat de Mar mentre li cridava: “No et pensis que tornaràs a fer feina a les Balears! Oblida-te'n!”. Ho contava rient, perquè Celestí Alomar era mestre de la ironia i del bon humor. Geògraf de formació, s'havia professionalitzat en el turisme i no en va renegar, però va reivindicar, de paraula i per escrit, que al turisme li calen límits per impedir la turistificació, és a dir, la massificació i l'especulació. Assenyalava que l'excessiva dependència d'una indústria com la turística condueix a una crisi de model econòmic, que és on es troben en l'actualitat les Balears i bona part de la Mediterrània.
Socialista històric, va ser un dels fundadors del PSI (després PSM, actualment dins la coalició MÉS) i va passar després a militar en el PSIB-PSOE, del qual es va donar de baixa com a resposta a l'aprovació del 155. Va pensar i parlar sempre per lliure, i al mateix temps es va mantenir lleial a un pensament progressista que es basava en dues idees irrenunciables: bé comú i justícia social. No volia que es deixés de crear riquesa, el que volia era que es distribuís en favor de la comunitat, de la societat. Bons serveis públics per als ciutadans: aquesta era la seva idea de país, de pàtria. El seu llegat és el de la raó enfront de la força, i el de la força (de voluntat, de pensament) al servei de la raó. Com em deia el director de l'ARA Balears, Jaume Perelló, pot semblar un tòpic, però ja no hi ha persones així en política.