Quan Neil Armstrong va trepitjar la Lluna el 20 de juliol del 1969, va pronunciar una frase plena d’èpica que marcaria una època: “Una petita passa per a un home, un gran salt per a la humanitat”. Com que el passat es romantitza i idealitza a través de la nostàlgia, creiem avui que l’objectiu de la missió al satèl·lit era el coneixement o la conquesta de l’espai. Però naixia de la pura rivalitat amb la Unió Soviètica. Era simplement un posicionament geopolític dins la cursa espacial.
Potser per això, una vegada que es va proclamar un vencedor, cap astronauta ha tornat a trepitjar la Lluna des de l’Apol·lo 17 el 1972.
En els darrers anys hi ha hagut missions robòtiques, orbitadors, mòduls no tripulats i s’ha estat preparant el programa Artemis, però la tecnologia necessària perquè un humà trepitgi el satèl·lit es va abandonar en els 70. El projecte és avui difús.
El nou viatge a la Lluna ha acabat amb saldat amb un grapat de fotos espectaculars que, en temps de la IA, rebem sense un impacte durador. Abans vàrem anar a la Lluna per fer història. Ara, per fer contingut: material per compartir a les xarxes socials.
No són temps per malbaratar pressupostos multimilionaris públics en excursions espacials, però com que són els Estats Units, perfeccionarà la fórmula per privatitzar l’exploració i convertir-la (quan sigui segur) en una experiència més per als molt rics.
El problema ja no és haver perdut la capacitat de sorpresa, sinó que el capitalisme ha après a monetitzar-la. El misteri és ara espectacle. La conquesta, producte. La Lluna no és un impossible sinó una destinació per explotar.
La fascinació pel cel i l’espai, no obstant això, continua intacta. Com a prova, l’eclipsi d’aquest estiu que els hotels ja rendibilitzen a Mallorca amb tarifes desorbitades per al dia en qüestió. El mateix cel de sempre, convertit en esdeveniment de temporada.
Al final, el progrés no ha estat continuar mirant cap amunt, sinó haver après a posar preu al que veiem. Fins i tot el fet que la foscor, quan és extraordinària, ja necessiti reserva.
Dubt que arribi a viure el dia que l’home arribi a Mart (en teoria els viatges a la Lluna també en són un assaig preparatori), però tampoc m’importa gens ni mica. Igual que l’eclipsi. Prou tenim de sobreviure al fet que surti el sol diàriament. I la lluna.
