“Catalunya ha tornat”

Hi va haver una època en què es deia, amb una suma de complexos de superioritat insultant, que l'Àfrica començava als Pirineus, perquè a Espanya i Portugal hi havia dues dictadures. Aquells que recordem haver de fer cua portant el passaport espanyol de l’àliga franquista mentre els altres passatgers passaven per la cua de països de la Unió Europea sabem la millora que va significar en la nostra dignitat política poder adquirir la ciutadania europea gràcies a la democràcia. I encara ara, malgrat totes les decepcions comunitàries, és fàcil notar un impuls d’emoció quan sona el Cant de joia de la Novena de Beethoven.

Però per més que Catalunya sigui una molt antiga nació europea, la UE és un club d’estats i parla a Catalunya amb condescendència regional. Dimarts passat, el president del Consell Europeu, António Costa, va ser a Barcelona i va dir: “Com a portuguès que comparteix amb vosaltres aquest tros de terra que és la península Ibèrica, però també com un europeu que sempre us ha admirat, m’alegra veure que Catalunya ha tornat, que ha tornat a contribuir activament a l’estabilitat i al creixement d’Espanya”.

Paraules desafortunades. Catalunya no ha deixat mai de contribuir activament a l’estabilitat i al creixement d’Espanya. I, de fet, hi contribueix molt per sobre de les necessitats dels catalans. I, normalment, l'hi paguen amb catalanofòbia. I anar-se’n, no se n’ha anat enlloc. Ves que el missatge no sigui que sense Espanya Catalunya és un no-lloc. És dolorós per a un país que ja tenia consciència europea quan els emissors de passaports franquistes es manifestaven a la Plaza de Oriente amb els braços alçats, insultant Europa.