El català enmig de la tempesta d'oportunisme polític

La manifestació en defensa del català a l'escola ha aplegat 35.000 persones a Barcelona, segons la Guàrdia Urbana. La xifra és lluny de les protestes més multitudinàries del Procés, però important, perquè s'ha fet en un context de desmobilització i de repunt pandèmic. I sobretot és un avís. Les mobilitzacions massives a les Balears contra el decret de trilingüisme de José Ramón Bauzá són un referent recent. Indiquen què pot passar a Catalunya si el debat es continua enverinant amb provocacions polítiques i ingerències judicials.

La llengua no només és crucial perquè és clau en la identitat catalana, també ho és perquè ha sigut una eina bàsica de cohesió. En un país d'acollida com el nostre, amb un important flux de migració, el català ens iguala, vehicula el sentiment de pertinença i brinda oportunitats d'ascens social. I és aquest paper cohesionador que fa especialment perillós que s'instrumentalitzi el català per fer partidisme, tal com està fent el líder popular, Pablo Casado (però no només ell).

La realitat, més enllà del partidisme maniqueu, és que el català perd terreny al carrer, al pati i fins i tot a l'aula. La immersió lingüística ha funcionat –ha sigut un èxit– i ha de continuar funcionant. Però s'ha d'actualitzar. D'entrada hem de saber fins a quin punt és real, en quin idioma es fan les classes de veritat, no sobre el paper, i com parlen professors i alumnes. No pot ser que en ple segle XXI no coneguem prou la realitat de les aules. Però també cal treballar perquè el català recuperi el terreny perdut –i això no pot dependre només de les escoles– i continuar garantint un bon nivell de castellà entre els alumnes i, sobretot, un coneixement digne d'altres idiomes com (però no només) l'anglès.

Les llengües obren portes socials, econòmiques i culturals. Si nosaltres volem obrir-les als ciutadans que acollim cada dia, oferint-los la nostra, també hem de voler obrir-les als nostres joves, donant-los l'oportunitat d'aprendre millor altres idiomes. Per fer-ho sense posar el català en perill i ajudant-lo a recuperar terreny cal escoltar els experts, com els que hem consultat per al dossier que us oferim per contribuir a la reflexió.

Enmig de la tempesta d'oportunisme polític que cau sobre la llengua els partits han de ser capaços de recuperar el consens que va permetre la immersió, aquesta vegada per actualitzar-la. Això inclou el PSC –ahir potser va fer un pas en aquest sentit quan el ministre de Cultura, Miquel Iceta, va admetre que el català havia de ser "el centre de gravetat" de l'escola a Catalunya–, que ha de ser capaç de treballar amb les formacions independentistes, i a l'inrevés.