Cap a una nova cultura turística a les Illes Balears

Ja fa més de deu anys que es va publicar el Llibre Blanc del Turisme de les Illes Balears. Un estudi tècnic i empíric molt complet sobre la realitat turística de les Illes Balears amb un títol que defineix perfectament l'objectiu principal d'aquest estudi, encaminar-se "cap a una nova cultura turística". S'ha d'estudiar i valorar si s'han complit o no amb els objectius que es varen marcar en el seu moment en el Llibre Blanc del Turisme de les Illes Balears l'any 2009.

El que es tenia clar en aquell moment, a l'any 2009, és que les Illes Balears havien d'avançar cap a una nova cultura dins del món del turisme. Que havíem de deslligar-nos de la idea del turisme de sol, platja i tot inclòs o si més no, de ser capaços de combinar-lo d'una manera sostenible amb el nostre entorn i amb el propi medi ambient (apareix la paraula "sostenibilitat"). Per tant, s'havia de ser competitiu dins del mercat turístic, però s'havia de fer d'una forma sostenible, sempre tenint en compte la seva complexitat i transversalitat; entesa aquesta en el seu conjunt d'interrelacions complexes que conviuen amb altres subsistemes: com ara el mercat laboral, el territori, el medi ambient, etc..

Cap a una nova cultura turística implicava ser competitius dins del món globalitzat del turisme i a la vegada fer-ho d’una forma sostenible amb el medi ambient, amb l'entorn i amb la seva població; tot això amb el gran repte d’haver de tenir en compte tots els sectors afectats de forma transversal. No poca feina aquesta.

Ser competitius implica "avançar en el reconeixement i l'activació de mecanismes de creació de valor". S'ha de crear una marca pròpia de turisme sostenible "com a única via per combinar les actuals rendes de situació amb la capacitat necessària d'anticipació i adaptació exigida pel mercat, per tal de garantir el posicionament internacional del turisme i la seva contribució a la prosperitat regional", és a dir, s'ha de potenciar aquesta marca, la de turisme sostenible, amb una anticipació i una adaptació al mercat turístic suficient per garantir un bon posicionament internacional. La clau de la competitivitat és l'anticipació i l'adaptació, sens dubte, però el coneixement de l'entorn turístic nacional i internacional és el pilar fonamental per crear i establir polítiques turístiques que s'adaptin a aquesta complexa realitat i, a la vegada, saber arribar a aquests mercats emissors de la manera més adequada possible.

Abans parlava de ser sostenibles alhora que competitius per tal de trobar "fórmules que facin compatible el desenvolupament turístic i la conservació del medi ambient". Això es fa "controlant i internalitzant les interaccions que s'estableixen dins el sistema turístic balear" per tal de poder "satisfer les necessitats de la població resident i dels turistes sense comprometre el benestar de les generacions futures". Punt clau, sens dubte, però a la vegada és el més complicat de gestionar.

Hi ha un fet fonamental que es repeteix dins d'aquest objectiu de sostenibilitat i és l'anticipació i l'adaptació: anticipar-se als problemes que puguin anar sorgint després d'haver passat d'un turisme de masses al pràcticament no res si no es planifica i s'anticipa. Ara s'està davant de l'oportunitat de canviar la cultura i el concepte del turisme actual per la creació d'un model turístic que tingui cura i respecte a l'entorn; és més, que es potenciï la captació d'un turisme, d'un turista, que demani aquesta cura amb l'entorn i que demani provocar, amb el seu pas, la menor pitjada ecològica i mediambiental possible.

I en darrer terme parlam de complexitat i de com ser capaços de dur a terme una planificació turística integral (un Pla d'Acció Turístic) que sigui capaç de "compatibilitzar l'existència d'un mercat turístic competitiu amb mesures reguladores de caràcter estratègic i sectorials". Per tant, és necessari crear un pla d'acció real, complet, sense complexos, multisectorial i adaptat a la realitat de l'entorn, que tingui "l'objectiu últim d'articular i dissenyar directrius d'acció coherents que esdevinguin un marc de referència per a la presa de decisions sectorials" dins l'àmbit local i autonòmic; i que, per tant, sigui un pla d'acció vinculant a les decisions locals futures del sector d'una manera transversal, per tal de poder respondre "a l'opció turística desitjada i a la manera d'assolir-la en el futur", i a fi de poder crear un model turístic propi.

Hi ha una evidència pràcticament absoluta: les Balears necessiten un turisme fort, però a la vegada ja fa anys que demana un canvi de model, un canvi de cultura turística. Ara estam davant d'un doble repte: reactivar el mercat turístic i alhora establir el futur model turístic; el que volem. Si volem que tot canviï perquè no canviï res, al final d'aquí a uns anys tornarem al mateix lloc; ja sigui per una pandèmia, ja sigui perquè hem exhaurit els nostres recursos naturals o ja sigui perquè Mallorca i les Balears ja no disposen d'un entorn natural privilegiat que ens ha fet únics; tot això, perquè en el seu moment vàrem renunciar a crear un model de turisme sostenible i demanar un tipus de turistes respectuosos amb el nostre territori.

Joan Cifre és llicenciat en dret per la UIB i gerent de la Mancomunitat Pla de Mallorca