Brúixola per a la diversitat
El primer gran pla d’Úrsula Von der Leyen en aquest nou mandat ha estat la Brúixola per a la Competitivitat. Entre d’altres, té com a objectius recuperar la capacitat de la UE per diversificar l’economia i reduir les dependències excessives de l’exterior. És la plasmació, a manera de full de ruta, de la proposta elaborada per Mario Draghi a petició de la mateixa Comissió Europea. Conjuntament amb el Pacte Verd, que van aprovar l’anterior mandat, la proposta hauria de convertir-se en la resposta europea a la tecno plutocràcia, que ha ocupat el govern dels Estats Units, al capitalisme d’estat de la Xina i a la plutocràcia russa. Independència és jugar, de tu a tu, al tauler de la geopolítica i als centres de poder econòmic. També, davant dels atacs de la nova administració Trump i el salt qualitatiu xinès, resulta un exercici obligat de supervivència.
La Comissió Europea haurà de mobilitzar recursos públics i privats suficients per finançar el pla. D’una vegada per totes, es veurà obligada a crear un mercat de capitals eficient que converteixi l’estalvi europeu en inversions i mobilitzi capital cap a projectes específics. Sense aquest flux de finançament resultarà impossible estar a l’altura del repte. José Luis Escrivá, el governador del Banc d’Espanya, en una entrevista a La Vanguardia, deia que Europa necessita potenciar moltíssim el mercat de capital risc per donar suport a les nostres startups. Posava l’accent en aquesta qüestió transcendental que sovint es deixa de banda, en les polítiques públiques. A les Balears en tenim un reguitzell llarg d’experiències frustrades. Sense anar més lluny, la poca eficiència mostrada en el finançament de projectes emergents amb els fons Next Generation, malgrat alguns esforços lloables.
La Brúixola per a la Competitivitat, a les Illes Balears, es transforma en sinònim de diversificació. És una nova oportunitat per aportar energia nova al conjunt d’iniciatives de gran valor afegit que tradicionalment topen amb un panorama gens propici, excessivament bolcat al turisme i al negoci immobiliari. Les Illes no es troben entre les comunitats amb més inversió estrangera, però sí que es troben entre les que concentren més demanda estrangera residencial d’Espanya. En inversió estrangera en general estan situades en novena posició, molt lluny de les primeres. En compra de pisos per a estrangers està al capdavant de tot. S’han convertit en un dels llocs preferits per l’estalvi europeu i els fons d’inversió de capital risc. Això ens diu, bé a les clares, quina és la tendència del mercat. No és un sector econòmic recomanable. Encara que pugui semblar estrany, el sector immobiliari, de manera diferent a l’època de la bombolla, no marca la tendència expansionista de l’economia de l’Estat.
De fet, quan un mira el creixement de l’economia espanyola, en els àmbits on creix més és en serveis no turístics, amb capital humà força qualificat, i en el sector industrial, que s’està comportant millor que en altres parts d’Europa. Espanya ha augmentat la competitivitat diferencial gràcies al fet que té l’energia més barata que la resta del continent i ha aconseguit les renovables a una quota del 53% sobre el total de la producció, durant l’any passat. És evident que la qüestió de les renovables és molt més àmplia i profunda, però, com a estratègia econòmica resulten més econòmiques i competitives que altres fonts d’energia.
Nogensmenys, cal dir que el turisme continua contribuint de manera important a l’economia espanyola i, a més, des del punt de vista del capital, ha augmentat la seva eficiència i ha guanyat en productivitat. El que és important tenir en compte a l’hora d’interpretar les negociacions al voltant del conveni col·lectiu d’aquest any. La indústria turística està davant la possibilitat de fer un salt qualitatiu important. Fa uns dies, l’hoteler Joan Llull, en la presentació de les seves memòries, escrites per Josep Antoni Mendiola, preguntat com veia el futur del turisme, contestava que pensava que era necessari transformar els hotels obsolets en habitatges per a la gent treballadora, per afegir que aquestes empreses “moriran matant”. Llull és un empresari de referència en l’hoteleria mallorquina.
L’economia de Mallorca necessita aprimar-se en el nombre de places (les il·legals i les obsoletes), reduir dràsticament el ciment i diversificar. Augmentar la independència respecte del mercat. Els Next Generation que havien de servir per transformar l’economia no ho han fet. Serà necessari crear un sistema que pugui donar continuïtat al flux de capital europeu i pugui captar recursos locals, públics i privats. La idea es mouria entorn del que seria un fons d’inversió publicoprivat per a la diversificació econòmica. El dubte és si els conservadors són capaços de moure’s en una línia socialment inclusiva i econòmicament transversal o s’integraran en una línia cesarista que propicien certs plutòcrates tecnològics que donen suport clarament a l’extrema dreta.
Amb els Next Generation no es va aconseguir mecanismes adequats per fer arribar recursos a l’economia emergent. Ara passarà un altre tren i seria un error no agafar-lo.