Borsa fantasma

Tot just dimarts passat el Parlament de les Illes Balears va convalidar el decret de turisme, producte de la promíscua relació del PP amb Vox. Informativament, era un tema ja gastat; però, així i tot, alguns aspectes del seu contingut continuen sent cops punyents per a qualsevol raonament lògic i racional. Segons es diu a la comunicació del Govern, el principi essencial de la norma és “contenir per preservar”. “Contenir allò que desborda” –precisa la mateixa nota de premsa– i, en conseqüència, per aconseguir-ho, es perseguirà l’oferta il·legal. Sincerament, per tan curt viatge no feia falta aquest embalum, el concepte d'il·legal inclou estar fora de la llei i, per tant, l’existència de mecanismes per combatre-la. 

Essencialment, els ‘esquena mullada’ a perseguir serien els pisos turístics a edificacions plurifamiliars. La gran novetat, segons el Govern, seria la prohibició de noves places d'allotjaments turístics en habitatges plurifamiliars. Aparentment contundent, però és un anunci amb trampa. Frases per a un relat, part d’un discurs en el fons inconsistent i, des del punt de vista comunicatiu, temerari. Ho analitzarem. En primer terme, es fa difícil creure que es pugui veure el mateix Govern que acaba de promoure una amnistia per a les edificacions il·legals a sòl rústic, com a flagell d’il·legals. En aquesta matèria la credibilitat i el rigor de l’executiu està sota zero. 

Es podria pensar que el Govern, després d'una anàlisi escrupolosa del tema, ha arribat a la conclusió que el culpable dels mals són els pisos turístics en plurifamiliars i, per això, els prohibeix. Però el convenciment del Govern sobre la condició no turística dels plurifamiliars és tan evanescent que s’esmicola al mateix decret de prohibició, quan crea un artefacte administratiu per consolidar l’oferta turística actualment existent en aquest tipus d’immobles: “Una borsa transitòria buida que recollirà aquelles places que es donin de baixa per garantir-ne la contenció i evitar-ne el decreixement”. Incongruència, contradicció, metodologia poc escrupolosa, manca de principis? Sembla que es vulgui repicar i anar a la processó a la vegada. 

Però és difícil enganar tothom tot el temps. Fem memòria. Al Consell de Mallorca existeix un registre tancat de 90.000 places amb llicència temporal de cinc anys revisables. La majoria d’aquestes places correspon a habitatges a plurifamiliars. L’origen es troba en el creixement exponencial d’aquest tipus d’oferta, producte de la irrupció i generalització d’internet en la comercialització turística. Segurament, la novetat, i una primera idea romàntica d’economia col·laborativa, van propiciar que l’Administració no dimensionés correctament la importància futura del fenomen que acabava de néixer. Quan es va intentar acotar, el volum ja era considerable, el resultat van ser 90.000 places concedides sense intercanvi ni llicència permanent.

Si realment es pensés de manera seriosa i rigorosa que no és bo per a l'interès general que els pisos a plurifamiliars es dediquin a l’oferta turística, el sentit comú aconsellaria actuar sobre aquests habitatges amb llicència temporal, incentivant el retorn al sistema general de lloguer o, com a mínim, deixar que per decreixement vegetatiu, amb el temps, el volum vagi minvant i, a ser possible, desapareixent. Però el Govern ha decidit no fer ni una cosa ni l’altra; ha optat per perpetuar-les a través d’una borsa fantasma per “evitar-ne el decreixement”. La voluntat del Govern és que aquestes 90 mil places mai no tornin a la seva condició inicial, cosa que dedmostra que no té cap intenció de reequilibrar la situació, ni apaivagar el mercat en benefici de la gent comuna. 

D’uns anys ençà, molt s’ha parlat de la ‘borsa de places’ i molts, segurament, no saben exactament en què consisteix. No s’amoïnin, des d’un punt de vista administratiu era una ficció o una entelèquia que va crear el primer govern de Jaume Matas per sortejar els intercanvis que obligaven a retirar places obsoletes del mercat, si se’n volien fer de noves. Excepcions al marge, aleshores, per construir un hotel de nova planta calia esbucar-ne un de vell en situació operativa. Recordo alguna plaça pública i algun edifici d’habitatges en zones en regressió i espai costaner alliberat procedent d’aquest sistema d’intercanvi. 

Aquesta manera de fer alentir la construcció podia descoratjar inversors de fora, poc acostumats a aquests tipus de condicions per a les inversions. Moderació per contenir. El govern popular de l’època segurament va pensar que calia una “simplificació administrativa” del procés i, a més, en convertir-se en intermediari, podria ingressar els diners de l'intercanvi de places que, fins aleshores, es bescanviaven entre particulars. Es va crear la ‘borsa’ que es va omplir amb antigues places que s'havien donat de baixa anteriorment (és a dir, places inexistents) o, simplement, places virtuals. Varen introduir l’holografia a la política turística. 

Exceptuant el primer Pacte de Progrés, que no la va fer operativa, la borsa va seguir els seus avatars, amb més o menys esperit recaptatori, fins que a finals de la legislatura passada el ple del Consell de Mallorca la va deixar a zero de places. I, el Govern actual, en el seu afany de robar-li el discurs a l'esquerra, la va eliminar definitivament. Fins ara, que és quan es treu del barret de copa una borsa buida per evitar el decreixement de l'oferta turística en plurifamiliars. La borsa fantasma. Definitivament, el somni de la nova dreta no és dir una cosa i la contrària a la vegada, sense ruboritzar-se, sinó aconseguir que la gent arribi a un estat acrític i d’indiferència permanent per avorriment.