Balears no pot tenir límits (segons Madrid)

Al govern d'Espanya no li ha semblat oportuna la proposta de limitar la compra d'habitatges als no residents a les Balears, que s'havia formulat des del Govern balear davant de l'evidència del desgavell d'especulació immobiliària que pateixen aquestes illes. Les diputades de Podem Antònia Jover i Lucía Muñoz varen remetre una carta amb un seguit de preguntes sobre aquesta qüestió a l'executiu que presideix Pedro Sánchez, instant-lo a col·laborar amb el que comanda Francina Armengol per mirar de revertir una situació que fa temps que es troba fora de control i que amenaça d'acabar produint una vertadera fractura social. A Madrid deuen haver trobat xocant que des de les colònies d'ultramar gosin destorbar-los amb minúcies i s'han limitat a respondre per un conducte formulari. Un organisme anomenat Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts va enviar una resposta que s'ha conegut aquesta setmana, en la qual, fredament, es ve a dir que la limitació de compra d'habitatges per part de no residents és una ocurrència fora de lloc. Des de la Secretaria en qüestió es van limitar a tallar i copiar la normativa europea sobre la llibertat de circulació de capitals entre estats membres de la Unió Europea, i recorda que qualsevol limitació a aquesta llibertat s'haurà de cenyir “a raons d'ordre públic o seguretat pública”, i que en qualsevol cas aquesta limitació hipotètica haurà de ser “necessària, proporcionada i no discriminatòria”. Pel que fa a les limitacions ja aplicades a certs territoris europeus com les Illes Aland (pertanyents a Finlàndia, però amb el suec com a llengua majoritària), Flandes o Malta, la Secretaria addueix que es van fer perquè aquestes limitacions es van recollir en els Tractats d'Adhesió dels països respectius, per la qual cosa constitueixen dret primari de la UE.

Algú a Madrid, en una paraula, sent parlar d'emergència d'habitatge a les Balears i pensa quin doi, mentre imagina gent descalça a la platja ballant a baix d'un cocoter. El desconeixement que preval al Quilòmetre Zero d'Espanya sobre la realitat de les Balears és absolut, i no tan sols desconeixen quins són els problemes d'aquestes illes, sinó que creuen (la majoria, sincerament) que és incompatible viure a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera amb el fet de tenir problemes. Quin problema poden tenir els afortunats habitants d'un lloc on es va a fer vacances?

Fa tres mesos, l'ARA Balears va fer pública la dada que els estrangers (o no residents, si ho preferiu) compren cada mes 700 cases o pisos a les Balears. Fa uns dies, un altre mitjà titulava que aquestes Illes tenen, a dia 1 de gener de 2023, quasi 200.000 residents estrangers més que l'any 1996, fa 25 anys. Faltaria acabar de contrastar la xifra, però en qualsevol cas, la transformació demogràfica que s'ha produït en aquestes dues dècades i mitja és, també, abrupta i descontrolada. Parlam, a més, de realitats que van des dels migrants que s'acaramullen a les barriades conflictives fins als superrics de les mansions amb heliport a la serra de Tramuntana. Les desigualtats (econòmiques, educatives, d'oportunitats) són de cada dia més accentuades i, per tant, la conflictivitat és també més alta. A un despatx de Madrid de Relacions amb les Corts, però, no troben que res de tot això mereixi una resposta mínimament treballada. Es limiten a indicar-nos que aquestes castigades illes existeixen, principalment, perquè hi circulin lliurement els capitals. De qui i amb quin propòsit, i amb quins efectes damunt els ciutadans de les Balears, això ja no interessa a ningú.