Les Balears se’n van a explotar altres paradisos

Cada comunitat, cada país, exporta allò que és i té. Encara que ara sembli difícil de creure, les Balears venien a fora productes industrials fins passat l’equador del segle XX. Però l’arribada del turisme va marcar l’abandonament d’altres sectors d’activitat i les Illes s’anaren ultraespecialitzant a acollir visitants. Per aquest motiu començaren a exportar el model de sol i platja, amb el Carib com a gran pol de creixement de les cadenes turístiques amb llinatge balear.

Lligades a l’aventura turística, hi va haver iniciatives immobiliàries, amb inversions a la Península i també al Carib. Sovint amb el suport de la caixa d’estalvis Sa Nostra, que va voler jugar un paper que no li pertocava i va acompanyar alguns projectes més que dubtosos, amb els quals la societat illenca guanyava poc o gens. Aquella mala estratègia, que no responia a les necessitats d’una societat que havia de menester diversificar en comptes d’especular més, i una mala valoració dels riscos durant el boom de començaments dels 2000, va posar fi a una entitat centenària.

D’aquesta manera, el reportatge que publicam aquesta setmana sobre el desembarcament de capital illenc al nord d’Espanya per cercar nous horitzons immobiliaris no és una història nova. Però hi ha un element que sí que és nou. Les inversions que s’estan fent, tant en l’àmbit particular com el cas empresarial que explicam, amb projectes d’urbanitzacions, es duen a terme en un moment especialment complex per a la construcció i promoció. Si ja fa temps que les Balears corren el risc de morir d’èxit turístic, ara passa el mateix en matèria urbanística. 

Una de les màximes tradicionals per part dels promotors és que construir més abarateix els preus. Però això no es pot aplicar del tot quan el territori és tan limitat i la demanda tan ingent com a les Illes. Els ciutadans amb més capacitat econòmica del nord d’Europa, on les rendes mitjanes són més altes, han posat el focus en les Balears de manera voraç, sobretot després de la pandèmia. La demanda ha apujat el preu del sòl, el cost de la mà d’obra, i l’habitatge s’ha fet inassumible per a la població local. A més, la sensació de saturació augmenta any rere any. 

Més onades de calor, preus pels núvols i un volum d’activitat constructiva insostenible ja duen el capital illenc a cercar altres paradisos, també per explotar-los. Lamentablement, les Illes ja no tenen indústria ni coneixement per exportar, al marge del turisme, i desembarquen al nord d’Espanya cercant allò que s’ha perdut aquí: tranquil·litat, paisatge i qualitat de vida. El que cal demanar-se ara és quan començaran les Balears a treballar per canviar el rumb, tant pel que fa a la diversitat econòmica, com a la sostenibilitat.