La Balanguera dels xinesos de Pere Garau

La celebració de l'Any Nou Xinès va tenir lloc el passat diumenge 22 a la plaça de Pere Garau, la barriada de Palma on es concentra el 43% de la immigració xinesa que viu a Palma, que a la vegada suposa el 10% de la població extracomunitària que viu a Ciutat. Entre la multitud d'actes d'aquesta gran festa que els xinesos han aportat a la cultura popular de la ciutat, hi va haver un moment especialment destacat quan dues al·lotes varen pujar a l'escenari i varen cantar La Balanguera, himne de Mallorca d'ençà del 1996. La versió musical del poema va ser composta per Amadeu Vives l'any 1926, el mateix any de la mort de Joan Alcover: la seva interpretació dins els actes de l'Any Nou Xinès de Palma ha coincidit, per tant, amb la commemoració del centenari de la mort del poeta. És emocionant imaginar com hauria viscut Joan Alcover el fet de veure el seu poema sobre la tradició cultural i la vitalitat del poble mallorquí convertit en una cançó d'entesa, convivència i respecte entre els mallorquins de soca-rel i els nous mallorquins arribats literalment de l'altre cap de món. No es tracta d'‘integració’, com se sol repetir, mig per peresa mental mig per prejudici, quan es parla d'immigrants. No es tracta d'integrar-se sinó de dialogar, de mostrar estima i respecte pel lloc on vius, tant si hi vius des de fa quinze generacions com si tot just hi acabes d'arribar o ets el fill d'uns que hi arribaren fa uns anys. Les primeres mostres d'aquest respecte, d'aquesta estima i d'aquesta voluntat de dialogar impliquen, com és obvi, la llengua i la cultura. I (no hauria de caldre ni dir-ho) la cura de l'entorn, principalment el natural, però també l'urbà. Tot això ho ha entès bé la comunitat xinesa de Pere Garau i l'Associació Cultural Xinesa de les Illes Balears, que van omplir la festivitat de l'Any Nou Xinès amb referències i empelts mallorquins: hi va haver castellers, es va posar el nom de Pep al drac –un dels grans protagonistes del dia–, etc.

Aquests gestos de la comunitat xinesa de Palma es tornen encara més valuosos si pensam en els mallorquinarros i mallorquinets que s'abonen al racisme del ‘sobra gent’, del ‘feina per als d'aquí’ i altres eslògans racistes i/o supremacistes. Però que, en canvi, no tan sols no estimen ni respecten Palma ni Mallorca, sinó que pretenen asfaltar-la, encimentar-la, formigonar-la i vendre-la als fons voltor, als especuladors o al turisme de masses i els seus derivats. Molta mallorquinitat de boqueta, molts de vestits a l'ample, molts de llinatges mallorquins (vuit, devuit o vint-i-vuit, no ve d'un), però al final ells són els negacionistes d'una prosperitat ordenada que permeti unes condicions de vida adequades i raonables per als ciutadans d'aquestes Illes. Els primers, fins i tot, capaços d'actuar políticament contra la seva llengua, cultura i entorn natural.

El primer que se li ha d'exigir a un governant és que no faci passar vergonya a la ciutadania: quan escoltam Marga Prohens exercint de trumpista de tercera, afirmant que “aquí no hi cabem tots” , o quan veim el tinent de batle, Javier Bonet, fent de Xavier García Albiol i defensant l'expulsió desordenada dels 200 sense llar que es refugiaven a l'antiga presó de Palma, sentim la profunda vergonya de ser representants per persones que no tenen la categoria necessària per fer-ho. Que prenguin exemple de la comunitat xinesa de Pere Garau i dels valors de convivència, respecte i cohesió social que van saber transmetre. Un aplaudiment i llarga vida a l'Any Nou Xinès de Palma.